A la vaga

Primer. Diu la tradició del periodisme català que davant una jornada de vaga general el que es fa és treure el diari al carrer però parlant només de la vaga. I convocant a la protesta, que això és el que faig jo avui.

Segon. No és una tradició però sí un costum que una convocatòria de vaga general siga aprofitada, en el sentit més generós de la paraula, per a expressar la protesta contra la política del govern, o directament contra el govern.

Tercer. Parlar del govern avui és una tasca complexa perquè el nostre govern té unes responsabilitats però no són les úniques. En el cas que ens ocupa la responsabilitat principal evidentment recau no sobre el nostre govern sinó sobre el govern espanyol i encara sobre les polítiques de la Unió Europea. Podem convenir, doncs, que ens veiem obligats a protestar avui cívicament contra tots.

Quart. I si protestem contra tots hem de protestar per força contra els principals culpables d'aquesta complicada situació que estem vivint, que són els bancs i el sistema financer.

Cinquè. Diguem-ho clar: així no podem seguir. No és just ni decent ni convenient seguir sotmetent la nostra societat a una tensió com la que estem vivint. Els governs han de procurar que l'economia estiga sota control. És cert. Però l'economia té una dimensió social que no es pot perdre de vista mai. Tradicionalment se'ns ha dit que en el nostre sistema el que fem és redistribuir la riquesa en favor de la majoria però el que estem fent ara és redistribuir-la contra la majoria i en favor d'uns pocs. I això és inassumible socialment, indecent políticament i irritant des del punt de vista personal.

Sisè. Encara espere que algú m'explique per quina raó hem de pagar entre tots els errors d'una caixa mentre hem de condemnar amb el màxim rigor el petit botiguer que es va equivocar, el professional que no va saber calcular bé o el treballador que es va fiar dels qui li deien que érem rics.