Fam

De tant en tant llegeixo notícies preocupants sobre els països africans. Un nen que mor de gana cada tres minuts. Refugiats que es compten per desenes de milers de persones. Gent que mor per malalties que, això és el més greu, tenen cura als països occidentals... La llista és molt llarga i colpeix totes les consciències. Malgrat que, a còpia de sentir-la, molts acaben per immunitzar-se, per considerar que la cosa no va amb ells.

L'afer és molt complex i hi ha un gran risc en despatxar-lo en quatre ratlles. Però el primer en què estic en desacord és en considerar que tot el que passa a l'Àfrica és culpa dels occidentals. Certament, durant molts anys es van cometre autèntiques salvatjades. I si algú en dubta, en té prou amb repassar la història del Congo, propietat personal de Leopold III i que va inspirar El cor de les tenebres, de Joseph Conrad.

Uns estudis prudents afirmen que el 25% del PIB de l'Àfrica es malbarata en suborns i en trames corruptes. Amb això n'hi hauria prou per posar fi en pocs anys a les xacres del continent.

Un gran error dels països occidentals, moguts per l'humanitarisme i, potser, pel sentiment de culpa, és intervenir-hi per redimir els africans de la misèria. Jo no sé quina és la solució, però sí que el negociat de bones intencions, un cop més, té un efecte limitat després d'abocar-hi recursos a l'engròs. Hi ha autors que han estudiat aquest fenomen a fons.

Podríem provar, durant un temps, a treure la mà de sobre de l'espatlla dels africans i deixar que ells trobessin el seu camí.