Unitat

Encara que això que escriuré pugui escandalitzar més d'un lector, i no els prendré la raó, crec que en l'àmbit econòmic, amnisties fiscals i incompliments amb Catalunya a banda, Mariano Rajoy no ho fa malament del tot. Parlo des del punt de vista d'un manual d'ortodòxia econòmica. És clar que l'home fa l'únic que li deixa fer la senyora Merkel, però tot i així té un cert marge de maniobra. Dic que no ho fa malament no tant perquè algunes decisions siguin de sentit comú, sinó perquè està provocant grans brams entre els columnistes de l'extrema dreta. O sigui, que la política de Rajoy no és tan destralera com aquests personatges la voldrien, sinó que s'aproxima al centre. Espanyol, però centre.

Dit això, hi ha un tarannà que m'alarma. És la dèria per la unitat del mercat. És a dir, que a tot el territori de l'Estat regeixin les mateixes normes econòmiques i comercials. Que vostè vol obrir un negoci? Doncs a tot arreu els mateixos requisits. Horaris comercials? Igual. Espanya, una. D'això es tracta.

El que passa és que el règim econòmic que hi ha ara als territoris és el resultat de moltes hores de negociacions per adaptar-se millor a la realitat pròpia. La crisi s'està convertint en una excusa per fer canvis pel broc gros, moguts per la ideologia.

Però el que em preocupa més és això: n'hi ha molts, també des de la CEOE, que consideren que el català fractura la unitat de mercat. Que és un obstacle inacceptable per a la lliure circulació de treballadors i mercaderies. Atenció, que la garrotada que ens ve a sobre serà de les que et deixen amb febre.