Vine al despatx

La història passa pel despatx oval. Nixon va parlar des d'aquest despatx amb Armstrong, Aldrin i Collins, mentre estaven tornant de la Lluna, Kennedy hi va anunciar la crisi dels míssils de Cuba, Bush va dirigir-se als americans després dels atemptats de l'11 de setembre. Ara el president Obama hi ha convidat el president Rajoy: “M'agradaria que vinguessis a veure'm aviat al despatx oval”, li ha dit. La fórmula s'assembla a la que han fet servir els directors d'institut des de temps remots, si bé els directors prescindeixen del verb agradar i utilitzen el verb venir en forma imperativa. “Vine'm a veure al despatx”, deien i diuen encara. Tampoc el seu despatx no és oval. Deuen saber que tenen tan poques possibilitats d'arribar a ser presidents dels Estats Units, com tots els alumnes que hi anàvem i que hi van passant sabíem i saben què volien i què volen dir els directors darrere el seu “Vine'm a veure”. Ja sap això mateix l'alumne president Rajoy? D'entrada, però, l'hem de plànyer perquè té el problema de la llengua, tal com deu passar als alumnes castellanoparlants víctimes de la imposició lingüística que hi ha a Catalunya i tal com sembla que passarà també d'aquí a poc als mallorquins catalanoparlants, si és que els herois jubilats de Mallorca i les 50.000 persones que van sortir als carrers de Palma fa uns dies no aconsegueixen que el també president Bauzà faci marxa enrere. Rajoy diu que està aprenent anglès, com també els seus fills. Obama, que es posarà a aprendre espanyol, un cop en sàpiguen les seves filles. La cosa, doncs, seria més senzilla si fixessin la trobada per d'aquí a uns anys. Però la política té un tempo que no s'adiu sempre amb el de l'aprenentatge lingüístic. Una de dues: o els dos presidents tenen ganes de trobar-se encara que no s'entenguin o algun d'aquells directors d'institut de despatx no oval haurà de programar un intensiu als fills d'un o a les filles de l'altre. Ho veuen com l'ensenyament és important, encara que els que ens manin siguin els polítics?