Un futur mastegat

Com que estava més que esventat que els pressupostos que el Govern central havia posposat a les eleccions andaluses també serien austers, aquesta setmana no em vaig poder estar de passejar per la fira dels excessos: Alimentaria. Em vaig fer el ferm propòsit de trepitjar tots els pavellons com si fos un cavall desbocat, o afamat, i no entretenir-me només a l'àrea de vins i caves. Sóc de vida i ensinistrat a escurar els plats, i tot el que té a veure amb el menjar, la gastronomia, i la flaire de formatge i de pa del dia, m'estira. Aliment sí, però també plaer. I a més aquesta fira té més sociologia que Gran Hermano, perquè ens retrata tal com som, ens diu com i què menjarem. I com que dijous hi havia vaga general, on no va faltar la flama al carrer, l'ambient es concentrava en tres dies, i els visitants allà on podien. Ja saben que el palau firal de BCN-L'H és una instal·lació nova però d'accés complicat. Sense metro a l'abast, la mobilitat queda embotida, que tractant-se d'Alimentaria quadra, però fa patir igualment.

Potser quan visquem tots d'Eurovegas, avui la delegació catalana utilitzarà les seves armes de persuasió massiva, no hi haurà mai més misèria i tindrem metro a cada cantonada. Mentrestant el joc d'equilibris encara ens deixa gaudir d'Alimentaria. A banda del pavelló territorial, que és el Fitur del menjar, i dels ginys de restauració: forns de coccions llargues i brases de gust etern, carns, peixos, ous, arròs, pastes, dolços, olis, vins, llets, formatges i iogurts, cerveses i refrescos, llaunes i congelats, desfilaven davant dels meus ulls com un rebost infinit. I alguna novetat tocada d'excentricitat, que si aigua amb cafeïna, o pèsols fregits amb tavella. I per damunt de tot plegat es detecta que el sector lluita contra el temps. Les indústries del menjar ens ho volen posar tan fàcil, en la cursa de gammes en què estan instal·lades, que esdevindrem analfabets funcionals davant els fogons. No cal fer bo i res, ni pelar, ni coure. Perdrem tota habilitat i tècnica culinària per bàsica que sigui. Això sí, la bona notícia és que al mateix fer ens salvaran els receptaris de mares i àvies: tots els plats preparats, precuinats, enllaunats o congelats busquen l'essència, el nom i el sabor d'abans. Són dues forces pendulars per un futur mastegat.