Aplec solidari

Si ens posem la mà al cor i centrem bé el judici, haurem de convenir que, pel que fa a la Santa Mare Església, no pas tot és negatiu, excessiu, dolent i/o perjudicial. És cert que en nom de Déu s'han fet (i es fan encara) molts disbarats, alguns impossibles de superar o quasi, per desgràcia. Però hi ha una altra Església que és la dels homes i dones que treballen en silenci i a l'ombra, lluny dels mitjans, s'esforcen, i alguns (pocs) arriben a donar la vida pel que creuen. Dos exemples extrems els tenim a casa mateix; recordem el de Joan Alsina, de Castelló d'Empúries, i el de Joaquim Vallmajó, de Navata, missioners que van morir per defensar els pobres, els dèbils, els marginats, un a Xile i l'altre a Ruanda. Comparat amb això últim, el que diré ara és una minúcia, un granet de sorra en una platja quilomètrica, però és també un exemple. Ara fa dos diumenges, l'arxiprestat Ter-Brugent (els pobles-parròquies de Sant Feliu de Pallerols a Bescanó) organitzava un aplec solidari a Sant Climent d'Amer, caminada i esmorzar, a favor d'un projecte en una escola hospital a Dilla, a la zona de Gedeo (Etiòpia), i amb l'aval de Mans Unides. És poca cosa, ja ho he dit, però l'aplec reuní cap a dues-centes persones a l'esplanada de Sant Climent d'Amer, i en total més de cinc-centes hi van contribuir. L'esmorzar fou molt animat, el matí resplendent, molt notable la bufera de l'organització, i amb la seguretat que la recaptació dels tiquets venuts per a l'esmorzar i també sense esmorzar arribarà al dit poble d'Etiòpia. Sobre la solidaritat i cooperació mundial es basteixen grans teories, els entesos més importants les prediquen des de les primeres aules televisives, es teoritza a bastament sobre el que caldria fer i com fer-ho, es criminalitzen les desigualtats vitals, es fan crides i protestes a favor dels desvalguts i tot el que vulguin. Fa pocs dies ho constatava una altra vegada en una televisió estatal: feien un programa sobre la fam al món i, a la publicitat, hi havia un anunci de menjar per a gats. A part d'aquesta col·locació publicitària aberrant, i davant les genials, erudites teories exposades en el programa, vaig pensar: “Com volem entendre la filosofia dels grans savis, si en aquest país no entenem ni el rebut de la llum?” L'aplec de l'arxiprestat Ter-Brugent va ser una acció pràcticament des de l'anonimat, i petita. Però a la vida solen ser sempre les petites experiències personals les més convincents.