Madrid a tot tren

A la web de la Renfe dedicada a l'AVE, es pot triar entre aquests recorreguts: Madrid-Sevilla, Madrid-Barcelona, Madrid-Osca, Madrid-Valladolid, Madrid-Màlaga, Madrid-Albacete i Madrid-València. Les altres dues destinacions no tenen com a referència Madrid, són Màlaga-Barcelona i Sevilla-Barcelona, que passen per Saragossa i voregen Madrid abans d'anar a Puertollano i Còrdova. Tot això és provisional perquè, entre les previstes i les que s'estan executant, falten les prolongacions fins a Irun, Gijón, A Corunya, Lisboa, Cadis, Jaén, Múrcia i Perpinyà. Entenent, és clar, que l'origen de tots aquests destins és sempre Madrid. De Madrid a tot arreu.

El primer ferrocarril d'Espanya va ser el que el 1848 va unir Barcelona amb Mataró. El 1863 es va inaugurar el tren de Sarrià que al principi del segle XX, sota l'impuls de Frank Pearson, va adoptar l'ample de via europeu perquè la línia arribés a França, però la dictadura de Primo de Rivera no va deixar que anés més enllà del Vallès. Una altra línia important va ser la de la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona. Vilanova i la Geltrú no seria la capital que és avui si al final del segle XIX no s'haguessin foradat els penyals del Garraf perquè hi passés el tren de vapor.

Són només tres exemples. Avui ni l'empresa privada ni el vaporós pes polític de Catalunya poden decidir la xarxa ferroviària catalana. Com que no hi ha diners ni per allargar les línies de Terrassa i Sabadell, Catalunya demana tanda a l'últim de la cua i espera les engrunes que cada vint anys deixa caure el Ministeri de Foment. Mentrestant, Castella-la Manxa és la primera comunitat autònoma que té una estació de l'AVE a cada capital de província, així els madrilenys poden anar per la via ràpida a Toledo, Ciudad Real, Cuenca, Guadalajara i Albacete. Perquè, no ens enganyem, AVE no vol dir Alta Velocitat Espanyola, sinó Alta Velocitat de Madrid.