Fiblada d'amor

Quan agafo el tren o el metro –a l'autobús, no sé perquè, no em passa tan– penso en les possibilitats que hi ha que, en aquell trajecte i en el vagó on viatjo, s'hi produeixi una trobada entre ànimes bessones, un enamorament a primera vista, el naixement d'una història d'amor. Per què ho penso? Perquè el vagó de metro o de tren és un lloc tancat amb una pila de persones a dins i les possibilitats són més elevades, una qüestió d'estadística, que no pas en un ascensor, posem per cas. I també perquè he llegit novel·les i he vist pel·lícules on això passa. Recordo la magnífica Enamorarse, on Robert de Niro i Meryl Streep feien això, enamorar-se, a base d'anar coincidint cada dia en el tren de rodalia que els portava a Nova York. I també, no cal dir-ho, Breve encuentro, que l'any 1945 va fer escandalitzar Hollywood perquè presentava amb una mirada indulgent un adulteri qualsevol, aquell al qual la gent “normal” està exposada: tens una vida ordenada i raonablement feliç, agafes el tren per anar a treballar, t'enamores i ho engegues tot a pastar fang. Així que, com que ja m'ha passat l'edat per creure que això em pot succeir a mi, quan pujo al vagó em dedico a observar els companys de viatge, per mirar d'endevinar, com un joc, entre qui i qui podria establir-se aquest lligam instantani. I l'altre dia –oh, miracle!– va succeir. Davant dels meus ulls es va produir allò que vulgarment anomenem un “flechazo”, una fiblada d'amor. Ells dos, els protagonistes, eren, per separat, els éssers menys inspiradors que us podeu imaginar: no eren especialment guapos i la seva estètica tampoc no convidava a imaginar històries romàntiques. I, tanmateix, jo ho vaig veure, es van mirar, primer casualment, després amb intenció, i tots dos van créixer, literalment es van encendre. A partir d'aquell moment, vaig seguir, totalment captivada, el seu llenguatge gestual, el seu ritual de seducció. Arribava la meva parada i m'horroritzava la idea de no seguir el fil d'aquella història que s'estava escrivint espontàniament al meu davant. Em vaig incorporar per acostar-me a la porta i l'escenari va quedar darrere meu. Vaig prémer el botó per obrir la porta i just quan ja estava a punt de sortir del vagó vaig veure, de cua d'ull, com ell s'aixecava i anava a seure al costat d'ella, i ella somreia i es treia els auriculars de les orelles.