Més de mestres

Amb la darrera vaga, a molts mestres se'ls veia indecisos, perduts. Deixant el dubte major de fer o no fer vaga (aquí vindrien els arguments a favor i en contra), molts docents s'han arrapat a una certesa menor: quan amb la prosperitat del totxo a mestres i professors no se'ls apujava mai el sou i la seva nòmina ja era objecte de retallades, els que ara més criden a favor de la vaga obtenien esplèndids beneficis que malgastaven estúpidament, i se'n reien, dels ensenyants i de la seva paga discreta. I ara són aquests mateixos que els demanen que s'afegeixin a la seva vaga? Si no haguessin estat molts pares que no van dur els petits a escola, o no haguessin estat els grans que no van anar a l'institut (a 17 anys es pot fer vaga fins i tot perquè les gallines miccionin), els centres d'ensenyament haurien passat desapercebuts.

Vaga enllà, volia tornar al programa Mestres de TV3. Un amic em comenta que el troba enganxifós, mel·liflu i fals, quintaessència de la quasi religió cívica, religió progre, que, gràcies a TV3 i Catalunya Ràdio, ha substituït la vella, tradicional i convencional Església catòlica, tan hipòcrita com l'invent políticament correcte català. Ep, el meu benvolgut amic, a més de confirmar-me l'enfocament del primer article dedicat a Mestres, va més enllà dels mestres i del programa! Ara em quedo una estona més amb el serial tot i que només n'he vist algun fragment més a l'hora de sopar, com ara aquest: està bé d'aprofitar famosos per tornar a la (seva) escola, però sense fades que ens transportin a un setè cel català: una locutora de telenotícies anava a una escola de la qual, vejats miracle, se sortia parlant anglès com un nen de Bristol. Però no ha sortit a Mestres aquell alumne minoritari a l'aula però que al llarg de quatre (si no repeteix!) anys d'ESO farà perdre impunement milers d'hores irrecuperables (sólo se vive una vez, que canta la figuerenca Mónica Naranjo) als seus què, companys? col·legues?, i devastarà indolentment la capacitat professional, psíquica... del professor. Tampoc no hi ha aparegut cap pare dels que no surten al diari perquè no bufetegen la professora, però tampoc (n'hi ha molts més) dels que la insulten, xulegen, amenacen en relació amb algun catifet protagonitzat pel seu maleducat o no educat caganer. I trencaria l'idil·li si hi sortís l'ensenyant desenganyat, aquell que es troba sense amo ni timó en aquestes aigües tèrboles, o el que aprofitant la condició de funcionari, l'escàs control, els substituts, s'empesca unes vacances extres.