Menystinguts, de nou

Les comarques gironines tenen una vergonya en forma de carretera i l'Estat no hi vol posar remei. Tot al contrari, ens menysté. El pressupost conegut ahir és una nova decepció pel que fa a l'N-II. Per això trobem del tot insuficient el petit pas que suposarà reprendre les obres entre Caldes de Malavella i Sils. I un menyspreu cap a la societat gironina que no es prevegi treballar de nou en l'altre tram empantanegat, el que arriba fins a Maçanet de la Selva. O que no es comencin a fer els passos necessaris per al desdoblament fins a Tordera. O que sembla que s'hagi abandonat definitivament fer quatre carrils de Girona a la Jonquera. En el context de crisi en què estem, la qüestió es podria entendre si es tractés d'un nou projecte, però estem parlant d'unes obres que fa més de vint anys que haurien d'estar fetes i que l'Estat, mani qui hi mani, ha estat incapaç de materialitzar. Una vergonya que les comarques gironines no es mereixen –més veient el que es fa en autovies en altres indrets de l'Estat– i que fa minvar la seva competitivitat econòmica. Per no parlar de la greu perillositat de la carretera. Una vergonya a la qual cal afegir-hi l'aturada del projecte del tren convencional a Girona i que no salva la bona notícia sobre el mínim augment de les taxes a l'aeroport. De fet, és gairebé el que teníem fa quatre dies.