Pregó en prosa

Aquesta és una nit com qualsevol altra, potser amb les darreres fredors de l'hivern i les primeres clarors de primavera, una nit com qualsevol que per a molts de nosaltres és la nit de la candela, una flama tan xica com la fe, tan valenta com l'esperança, amb les cremors de la caritat. Una flama xica que canvia tot l'univers, perquè el Déu creador ha enviat el seu Fill a fer-se Home fins els espais gairebé infinits del món es tornen servitud al Senyor d'aquesta nit.

Nit que va descloure la boca d'un cristià en la més bella exultació que mai s'hagi cantat. És un himne triomfal però, com totes les de Déu fet Home, té la humilitat de la infinitud. És la nit de tots els sants que han trobat casa amb un ciri que no s'apaga, és la nit de la pobra vella que s'ha trobat davant de Déu amb l'esclat de la pobresa sense ni ciri, només amb l'escalfor de la mirada.

Però aquesta nit fa un capgirell, el capgirell de les benaurances. És l'hora d'Adam i Eva entrant als cels amb la nuesa de tots els perdons, però, em sembla que Déu m'entén, és l'hora de Caín entrant en els cels, avergonyit però amb una marca al front que li deixà per sempre la compassió de Déu. També deu ser l'hora dels que s'ofegaren en el diluvi amb culpa o sense, i, potser més, és l'hora d'Egipte, d'aquells dos vellets que, al pas de l'àngel exterminador, veieren com se'ls moria el ruc, l'únic company que tenien.

Però és l'hora d'Esaú avorrit per la mare, estafat pel germà i amb una benedicció d'escorrialles del pare Isaac. El xicot va dir cridant: “ Pare, és que només teniu una benedicció”. Avui l'hi arriba i amb ell a tots els que potser ni saben que Déu té una benedicció.

Una nit en la qual els cristians, que hem pagat ben car l'entreposada d'Adam i Eva, avui els hem de donar les gràcies. La seva culpa ens ha donat més que tots els perdons, ens ha donat un Infant de Nadal a cançons d'àngels que ni se'n senten i ens ha donat aquesta hora en la qual les trompetes dels cels fan tant de clam que ni ho podem sentir.

Callem. Tots som una sola flama, que hi hagi pau.