Les lletres catalanes pel món
El temps ha demostrat que el debat que es va generar amb la presència catalana a la fira de Frankfurt va de ser del tot estèril. No hi ha discussió, Catalunya ha de presentar-se al món amb les lletres catalanes. No n'hi ha cap dubte. Aquesta fermesa va donar bons resultats a Frankfurt, i ara ja comencen a sovintejar a Alemanya traduccions d'autors catalans, que escriuen en català.
Aquesta llavor ha de conrear-se també a altres terres. La cultura global té el vessant positiu que també posa més en relleu les cultures que molts voldrien fer passar per minoritàries quan darrere d'aquestes hi ha una innegable força, solvència i creativitat. Aquesta energia es podrà captar al Salon du Livre del Quebec, on la literatura catalana serà la convidada d'honor. Aquesta deferència no és només una qüestió de cortesia, és la constatació d'una complicitat de dues cultures que han de fer-se fortes per la pressió d'una tercera de dominant. I no només són aquestes simpaties les que han mogut el Quebec a rebre els autors catalans, sinó també la constatació de l'existència d'un nivell de qualitat en la literatura catalana i, per tant, de la possibilitat d'obertura d'un mercat.
Un dels criteris de la selecció dels convidats ha estat el fet que tinguessin traduccions recents al francès. Així, de l'11 al 15 d'abril, el Palau de Congressos del Quebec acollirà, sota el guiatge de l'Institut Ramon Llull, la presència de Lluís-Anton Baulenas, Maite Carranza, Gabriel Janer-Manila, Joan-Lluís Lluís, Arnau Pons, Jaume Pont, Susanna Rafart i Francesc Serés. Per sort, es pretén que el periple de les lletres catalanes continuï endavant.
