Recreació del Tapís

Havia vist, ja fa molts anys, el Tapís de la Creació. Feia goig, penjat a les sales capitulars de la catedral, davant d'un gran balcó encarat a ponent. Segur que aquella situació no li era gaire beneficiosa: el sol cap a la posta incidia més i menys directament sobre els fils de la peça, Eren altres temps i, malgrat la gran religiositat de l'època franquista, no s'estaven d'orgues amb això de la conservació de patrimoni. El Tapís tenia interès evident i els turistes que visitaven el tresor –pagant una entrada que no calia per entrar a la nau principal– bé es mereixien poder veure amb bona llum el dibuix sorprenent del brodat secular. Aquestes coses han canviat, d'anys, i la darrera vegada que vaig tenir al davant la creació vista per algunes monges del segle XI, ja estava protegit, il·luminat amb molt prudència, darrere un vidre que devia ser d'antibales. Ara que el Tapís s'ha restaurat, netejat i polit, les mesures de seguretat en tots sentits seran més estrictes.

Quan la peça era penjada a les capitulars, tenia cura de mantenir-lo net la gent de la neteja. Es treia, com totes les estores de Girona, al balcó i era espolsat convenientment a cops d'espolsador. Encara en fan, d'espolsadors? Més tard, amb la modernitat i els avenços tecnològics, els espolsadors foren substituïts per una aspiradora. Recordo que en Lluís de l'Arc –que va ser molts anys guia oficial de la catedral– explicava que sempre havia pensat que a cada bossa de pols que es buidava de l'aspiradora de la catedral hi havia uns quants grams de Tapís de la Creació. No sé del cert si la neteja es feia cada setmana o cada mes.

No ens hem d'escandalitzar dels vells costums. Pensem que les coses velles s'han valorat de manera diferent al llarg dels anys. Més devia patir el teixit en els segles obscurs, en què va perdre la seva integritat i devia perillar que algun canonge modern de l'època –de tantes èpoques– pensés si no seria més pràctic i econòmic vendre's el vell tapís al drapaire i comprar-ne un de nou, lluent, sencer i d'un estil més comprensible per als fidels. Pensem que el romànic, que tant estimem i valorem, va ser un estil passat de moda durant segles. Les pintures de l'època que s'han conservat se salvaren, en molts casos, pel fet que havien estat tapades per construccions de fusta o de guix més modernes.

Quan entreu al sancta santorum que els responsables del tresor de la catedral han dedicat al Tapís de la Creació –si és que us decidiu a fer-hi una visita de benvinguda– imagineu-vos l'escena de la dona de fer feines abocada al balcó encarat a ponent treballant decidida amb l'espolsador de vímet per treure'n la pols acumulada. Entendreu que la restauració que se li ha fet ha estat una mena de resurrecció.