Fer-se grans

Tercer trimestre. En un girar d'ulls, el curs acabat. Als grans ens sembla que ha passat volant; els petits, en canvi, tenen la sensació que ha estat etern. Com canvia, amb els anys, aquesta percepció! Per als alumnes de sisè de primària l'últim trimestre és molt especial, perquè deixen l'escola i van a l'institut. Tenen onze, dotze anys, i han crescut molt; els coneixes des que anaven a la llar d'infants i ara els veus una ombra de pèl moixí a sobre el llavi, una rodonesa a sota la samarreta, un granet al front... Ja són els grans de l'escola, dominen, fan de cap de taula i no tenen por de res –potser només d'algun examen–, però el curs que ve tornaran a ser els petits i es miraran els dels altres cursos amb respecte i una mica d'inquietud. Quina lliçó!

Sisè també és extraordinari perquè fan el viatge de final de curs, un viatge que es recorda tota la vida. Els temps no són bons, però les famílies, les AMPA i les escoles fan mans i mànigues perquè tots els nens hi puguin anar, i estaria bé que cap alumne es quedés injustament a casa.

Un clàssic per fer diners és vendre roses per Sant Jordi. Els alumnes encalcen els vianants pel carrer, excitats i insistents, molt simpàtics. Un altre és fer paradetes per vendre els llibres i els contes de quan eren petits. N'hi ha que donar els seus llibres, ni que sigui per una causa tan interessant, els ve molt a repèl. Són els seus llibres, estan gastats de tant girar les pàgines, tenen algun guixot... Els van mirar tantes vegades! Els els van llegir tants cops, abans d'anar a dormir! N'hi ha de molt sentimentals que es neguen a donar-ne algun en concret, que estimen per sobre dels altres, i s'hi agafen com a una taula de salvació: de fet sí que volen créixer, però no tant! El dia de Sant Jordi, si els veieu, compreu-los una rosa i desitgeu-los sort. S'estan fent grans, i cal que vegin el món dels adults com un espai amable on fa bo d'estar-s'hi.