Avançar

Diu el tòpic que l'art es manifesta de manera més brillant en moments de crisis personals, col·lectives. Que l'opulència i l'estabilitat no fan emergir talent, i deixen latent, sense esclatar, la capacitat crítica de les persones.

És dolorós, però, com molts cops aquesta capacitat d'anàlisi crítica, per com es manifesta la realitat de durament, fa tant de mal que pot fins i tot bloquejar-te. I reconec que en determinats moments aquesta fase em venç. La mort de quatre persones asfixiades en una barraca del Poblenou; reviure (en reveure) el setge de Sarajevo per televisió aquests dies de Setmana Santa, o escoltar com la crisi ens (em) corseca l'optimisme. Crisi no només financera, sinó, i sobretot, de valors, que fan que enfrontar-nos al dia a dia cada cop ens costi més.

La gent necessita mostres d'optimisme. Necessita estímuls en positiu. La realitat la toquem amb les mans, ja sabem que la pobresa forma part del nostre dia a dia, i ens rebel·lem per exigir que el sistema protegeixi tothom, però sobretot els més vulnerables. Però crec que avui ja ens calen missatges encoratjadors. S'equivoquen, penso, els qui, volent legítimament justificar-se, són incapaços de provocar empatia. I ho dic per ells, però sobretot per la salut mental i emocional de tots nosaltres. Ens cal que se'ns obrin finestres allà on se'ns han tancat portes. Crec que és moment, per responsabilitat, de mirar de fer propostes en què, més enllà de constatar la duresa del moment, a la qual ja estem més que avesats, s'aposti per avançar, per construir, per millorar. Els pressupostos propis i imposats no ajuden, però no parlo només de diners. Parlo de la vida de la gent, d'encomanar la solidaritat, la justícia, d'ajudar a compartir l'esperança i la desesperança. Sentia per la ràdio un conseller que deia que “caldria una reacció de la societat” davant les agressions del sistema. El que penso és que la societat s'ha fet tips de reaccionar. Ara cal que els qui han d'actuar no ho facin pensant en els mercats o les primes de risc. Ens cal amb urgència actuar sobre l'estat d'ànim i l'amor propi de les persones que integren aquesta societat.