Vigència de Ramon Llull

Fa set-cents anys, el 1312, el mallorquí Ramon Llull enllestí el Llibre de virtuts e de pecats, segons explica Fernando Domínguez Reboiras en el volum I de la nova edició de les obres del primer gran nom de les lletres catalanes. Llull és el més universal dels nostres autors clàssics, tant per la seva audàcia viatgera com per la projecció que té arreu. És també actual per les aportacions conceptuals que féu a diversos àmbits de la ciència.

Des de la perspectiva dels estudis de comunicació, aquest llibre que escrigué fa set segles conté observacions pertinents encara avui en matèria d'estructura del discurs, i en una matèria no tan tècnica com és l'ètica de la paraula, tan necessària d'envigorir avui en el periodisme. Xarxes socials, premsa, ràdio i televisió cal que progressin en la responsabilitat solidària d'oferir missatges entenedors i constructius.

Per aquesta raó, la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans prepara un acte commemoratiu del setè centenari d'una obra que, com deia Jordi Rubió, revela “el caire menys conegut de l'activitat propagandística” –comunicativa, en definitiva– de Ramon Llull.

L'escala de valors públics que defensava el savi mallorquí té vigència en el món d'avui. Bescantava la mentida com un “pecat de la llengua”, de la mateixa manera que qualificava l'avarícia com el vici més greu i perniciós de tots. Set-cents anys després, aquestes perversions són les causes de l'angoixa que pateix ara tanta gent honrada i senzilla. Ens ofega l'avarícia dels defraudadors fiscals i dels especuladors financers, cínics i sense escrúpols; i ens ensarronen amb les mentides que difonen els mitjans de comunicació instrumentats per aquests especuladors del món de la banca, la borsa, els negocis bruts i les agències de qualificació.

Els valors de Llull són avui revulsius. Situava la virtut de la justícia per davant de la prudència. Tenia coratge per fer front a la injustícia i per esperonar les veritats moral i científica.