Els ‘limpia'

Passats trenta-cinc o quaranta anys, tinc viu encara el record de quan a la Rambla de Figueres hi havia cirabotes –a qui tothom deia el limpia. N'hi havia alguns de curiosos i il·lustrats. Recordo especialment el Xinito, una enciclopèdia ambulant : li podies preguntar de tot, per a tot tenia respostes, sovint molt filosofals. De vegades tartamudejava en parlar, però aquest defecte o dificultat li servia per pensar molt allò que es disposava a dir. Quan netejava sabates, feia autèntics malabars amb el raspall que cridaven l'atenció dels vianants, els francesos es quedaven parats com una becada contemplant la gesticulació, els jocs de mans amb els estris de treball i el que deia el Xinito mentre cirava. Era el temps en què alguns dels que treballàvem al Motel ens reuníem molt sovint a la tarda al Cafè Exprés de la Rambla. Eren temps d'en Quimet i en Toni, els cambrers de llimonada més genials que he conegut i que feien uns gin fizz com ningú no ha fet mai; temps d'en Miquel i en Puig taxistes de l'Exprés; temps del senyor Pere i la senyora Lola...

Tot passa avall, ja se sap, i les coses canvien. Els limpia han desaparegut, però precisament dimarts passat l'amic Joan Minobis (un dels figuerencs més populars i notoris –ell mateix s'autoanomena en Maiplou–), m'explicava que aquest dimarts havia parlat dels limpia de la Rambla. Ho havia fet amb en Pepe (un altre bon amic, conegut inicialment com en Pepe de l'Empòrium), que ara regenta amb el seu fill un bar-restaurant en plena Rambla, al lloc on hi havia la botiga de l'insigne, inoblidable Meli. Es veu que fa poc en Pepe va trobar un limpia de tota la vida i li va fer la següent proposta: li donaria dinar de franc cada dia perquè tornés a l'ofici de cirabotes, que s'estigués per allà la Rambla i tot el que guanyés seria per a ell (per al limpia), i fins i tot podia anar als altres cafès que hi ha tot al llarg del primer passeig figuerenc. I resulta que l'home li va dir que no, gràcies.

Joan Minobis, artista en l'ardit verbal, personatge àgil en la resposta i també àgil en la pregunta, m'explica amb aquell seu punt de pebre habitual, que en tot Barcelona només hi ha un cirabotes, però, en canvi, a Madrid a cada cafè n'hi ha un o dos. I, esmolant una mica més el tema, diu: “Deu ser per la qüestió de la llengua; deu ser per no dir limpia que, en català es veu que està mal dit...”