‘España va mal'

Crida l'atenció que el govern espanyol gallegi davant el govern de l'Argentina i commini aquell país (que se'n va independitzar el 1816) sota terribles amenaces, en què, fent servir la imaginació, es parla de “boicot internacional” i d'una comunitat europea que no perdonarà l'Argentina si nacionalitza Repsol. Però, dona, què dius? Espanya és un Estat a punt de ser intervingut per Europa, la borsa ha caigut en picat quan han aparegut els delirants pressupostos de l'Estat, la seva monarquia cau a trossos, escàndol rere escàndol, i les irresponsables retallades només castiguen els innocents ciutadans; a més, hom proposa mesures irrisòries, com ara imaginar que el diner negre aflorarà per confessió dels seus propietaris (ha!), o instant veïns i coneguts a la delació; a frec de la caricatura, l'actual govern espanyol dóna les culpes a les autonomies, al govern anterior i a Angela Merkel.

Mentre fan bravates i s'espolsen les puces, ni se'ls ha ocorregut estudiar empreses com ara Telefónica, multada per la Unió Europea per pràctiques monopolístiques en la venda d'ADSL, Aena, Renfe, l'AVE i altres monopolis de facto en mans d'ineptes amiguetes. Ni se'ls ha acudit, a cap dels governs espanyols, que la corrupció i el diner negre ha estat consentit, i fins tot aplaudit; que les obres faraòniques i la disbauxa han estat pràctiques continuades de la classe política més enlairada; que els diners dels catalans ja no ragen com abans perquè se'ls han gastat en arrogància i nou-riquisme, i que caçar elefants en plena crisi és un greu afront als desnonats, als aturats i als pensionistes. Això sí, quan la gent protesta, quan hi ha una vaga general, la informació que preval sobre totes és l'actuació d'uns quants vàndals, però no he sentit que la vaga preocupés ningú ni que mogui ni un mil·límetre les intencions d'un govern terroritzat i inepte, que ha suprimit la investigació i juga amb la salut i l'educació dels ciutadans.

Fa quatre dies, un infaust polític clamava: “España va bien.” Doncs bé, senyor Rajoy: España va mal. I la culpa no és a fora. És a dins de despatxos sumptuosos i en orgies econòmiques que, és clar, els alemanys no poden comprendre.