Les mans xopes de sang

Coincidint amb la fi de la Segona Guerra Mundial, les potències guanyadores varen dibuixar un nou esquema polític i econòmic del planeta. El 1945 a la Conferència de San Francisco es varen posar les bases de l'ONU i un any abans a Bretton Woods, a l'estat de New Hampshire, es varen fundar el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional i s'establiren les regles de les relacions comercials i financeres del món industrialitzat. Gairebé setanta anys després aquelles lleis fonamentals es mantenen petrificades, com si el món no hagués canviat. Les Nacions Unides es basen en una estructura de la Guerra Freda que cedeix el poder als membres permanents del consell de seguretat i margina les potències emergents. L'FMI i el Banc Mundial segueixen aplicant receptes que ofeguen la recuperació dels països en dificultats i no serveixen per superar crisis endèmiques com la que arrosseguem des de fa cinc anys.

El cas de Síria es l'últim i més sagnant exemple. Han calgut un any i centenars de morts perquè el consell de seguretat de l' ONU aprovés un fràgil alto el foc i l'enviament d'inspectors i de cascos blaus sobre el terreny. Les imatges on es veien nens massacrats i ciutats destruïdes pel règim d'Assad sembla que no eren prou contundents per remoure les consciències de la diplomàcia internacional. Però el més greu és que ens hem acostumat a conviure amb aquesta ridícula inoperància on els interessos geoestratègics, econòmics o polítics compten molt més que la vida de les persones. I als tirans, mentre els són útils, els galifardeus els riuen les gràcies, encara que tinguin les mans xopes de sang.