Illes

Els atacs que Madrid, l'Estat espanyol, Espanya –digueu-li com vulgueu– infligeix a la llengua catalana són el nostre pa de cada dia. Són atacs calculats, estudiats i amb mala fe; res no és gratuït ni casual, al contrari, hi ha a l'Estat espanyol ments pensants que es dediquen només a estudiar quina mena de decret, de llei, d'imposició, es poden treure de la màniga per afeblir el català i convertir-lo en una llengua de fireta i no pas la llengua potent que és, una de les més usades a la xarxa, en què es fa una literatura excel·lent i que ara és el punt de trobada dels catalans de sempre i els que han vingut de fora. És un riu de pressions, negacions i amenaces que baixa ple des del 1714 i on volen que ens ofeguem per sempre. Ara mateix tenim a sobre la taula uns quants fronts oberts: des de la retallada del català a IB3 i la castellanització dels topònims catalans a les Illes, fins la modificació de la llei de llengües a la Franja, que fa que el català ja no hi sigui oficial, passant per la sentència del TSJ sobre la immersió lingüística a les escoles o que el català ja no és requisit a la funció pública al País Valencià. L'última, la suspensió del TSJC dels articles que fan del català llengua d'ús preferent a l'Ajuntament de Barcelona. Tot això és molt trist, fa posar de mal humor i encongeix el cor. No cal dir –rectifico: sí que cal dir-ho, cada dia i cada dia més fort– que quan serem independents els atacs al català s'acabaran i la nostra llengua tindrà els mateixos problemes que tenen les altres llengües de països lliures en el món globalitzat. Mentrestant, dilluns que ve és Sant Jordi, i tothom sortirà al carrer i rendirà homenatge a l'amor i als llibres, i si són escrits en català, millor. Sant Jordi és una festa tan espectacular, única, que els qui s'ho miren des de fora en queden admirats. Nosaltres sabem que és una de les illes del riu on agafem alè i força, mentre esperem.