El nacional pessimisme
El Madrid polític té la capacitat de passar de l'optimisme al pessimisme en poques hores de diferència. Riuen i ploren amb una facilitat que es fa difícil entendre'ls. Els dos partits majoritaris –PP i PSOE– es troben en un mal moment. Estan situats en el nacional pessimisme. El PSOE, perquè encara no ha sortit de la derrota, i el Partit Popular perquè després d'haver estat quatre mesos al govern s'han adonat que tot plegat es més difícil d'allò que podien preveure i havien explicat.
Ambdós partits majoritaris viuen en una mena d'impotència espanyola que ara està provocada pel fort cop que ha suposat l'expropiació d'YPF. També s'hi barreja la decepció que està provocant el Rei i el seu entorn i el futur i l'aire que hauria de tenir la monarquia en els temps actuals. Amb tot, de sobte, arriben els moments d'eufòria i llavors Espanya se situa per damunt de tot. Com va passar en èpoques de Rodríguez Zapatero, quan es va arribar a afirmar des del govern que Espanya tenia un dels millors sistemes financers del mon.
L'estat d'ànim espanyol és de bancarrota. Baixen les borses, hi ha previsions que l'atur augmentarà i que l'any vinent el creixement serà de mínims. Un panorama complicat on Catalunya hi té més a perdre que a guanyar. Doncs, cada dia hi haurà menys facilitats d'entesa. Amenitzat amb la mateixa música de sempre. Ho escrivia Josep Pla i es reflecteix a l'Obra Completa en el llibre Cròniques parlamentàries. Ho va escriure l'any 1933 del segle passat i avui encara és vigent: “El traspàs de serveis és lent. Només es traspassen els serveis honorífics i els que hem de gastar diners a Catalunya”...
Està previst que d'aquí a uns dies el president del govern torni a rebre el de la Generalitat. No serà un bon moment si encara no ha arribat el moment d'eufòria espanyola. Enmig de la impotència espanyola per resoldre el dia a dia i carregats de maldecaps, el president català i les seves reivindicacions de pacte fiscal, concert econòmic, caixes úniques, etcètera... quedaran com a reivindicació. Caldrà esperar que el nacional pessimisme espanyol passi de llarg i entri l'etapa de l'eufòria perquè algú l'escolti.
Mentrestant, des del govern català hauran de seguir donant males notícies. Una teoria que s'ha escampat per la Generalitat i que ara per ara serveix de blindatge: és millor i preferible donar males notícies que no pas dir mentides.
