Insurrecció

De la mateixa manera que durant les setmanes passades vam haver d'assistir a la celebració del bicentenari de la Pepa, que alguns van voler posar com a símbol del que havia de ser una Constitució unitarista, no com la d'ara, avui és el dia que es commemora la insurrecció contra els francesos perquè va ser el dia que l'alcalde de Móstoles va emetre el seu famós ban patriòtic.

La guerra del francès no es va desfermar ben bé perquè Napoleó destronés la casa dels Borbons, destronament al qual ni Carles IV ni Ferran VII van oposar gaire resistència, sinó per la brutal repressió de les tropes del general Murat, que van causar més d'un miler de morts.

Tots aquests episodis es van mitificar convenientment, perquè tots els pobles necessiten els seus mites. No seré jo qui es dediqui a desmuntar aquestes imatges ni a fer sarcasme fàcil a compte de la gent humil que va morir llavors. Humil, perquè els rics i poderosos es van posar de la banda dels nous amos francesos ràpidament.

Els catalans també tenim els nostres mites històrics, perquè som un poble com qualsevol altre. Per això no entenc com, des d'Espanya, es dediquen a carregar sense pietat contra les nostres imatges. Vull dir que si tant els agrada desfer històries més o menys exagerades per millorar l'autoestima podrien dedicar-se a desmuntar primer els seus mites. Però, és clar: resulta que els seus són veritats històriques inapel·lables. Amb aquesta concepció asimètrica de la història, com volen que algun els prengui seriosament?