Consulta

Un dels fets que sempre m'han cridat més l'atenció quan es parla de la independència de Catalunya és l'aparició de columnistes i opinaires, molts del nostre mateix país, que afirmen que la majoria dels catalans no la volen, la independència. Caram, em pregunto, i ells com ho saben? Perquè si tenen el poder de la clarividència, no sé què fan perdent el temps escrivint columnes i anant a les tertúlies de la ràdio i la televisió. Jo, si tingués aital poder, em dedicaria a jugar a la borsa, em faria multimilionari en dos dies i em poliria els diners tan fàcilment guanyats en algun lloc paradisíac, que he llegit en algun lloc que encara en queden.

Però no: un amic meu que entén molt d'aquestes coses em diu que això no existeix (la clarividència, no els llocs paradisíacs), i que en realitat són trucs per enganyar els crèduls.

Per tant, ningú sap si la majoria dels catalans rebutgen la independència o no. L'única manera de saber-ho seria convocar una consulta com cal. Llavors sortiríem de dubtes. Però, ai, em temo molt que els mateixos que defensen l'espanyolitat dels catalans són els primers a rebutjar això de preguntar als catalans què en pensen.

És clar que, com que tenen el poder de la clarividència, potser hi ha la possibilitat que ells sàpiguen per endavant quin serà el resultat de la consulta. I que en el fons només ens vulguin estalviar els diners i el trasbals que suposaria organitzar el referèndum.

De debò: també podrien aconsellar-nos com sortir de la crisi. Només es tractaria de fer el contrari del que diuen i, en dos anys, riu-te'n tu d'Alemanya.