Disculpes reials

La disculpa del rei passarà a la història de les frases cèlebres del monarca i serà motiu de broma i escarni arreu. Pot servir, d'altra banda, per a qualsevol tràngol que hàgim d'assumir amb voluntat de contrició. Si ho ha fet ell, la resta d'humans també estem facultats per emprendre una demanda de perdó que uns quants consideren tan sincera i tan honesta. “Lo siento mucho, me he equivocado y no volverá a ocurrir.” Aquest “lo siento mucho” ens remet, necessàriament, a la famosa Jardín prohibido que va popularitzar Sandro Giacobbe. També la canta Sergio Dalma. És una de les cançons més hipòcrites, animals i sense ànima que han existit mai. Un personatge, masculí, per descomptat, confessa a la seva dona que ha estat amb una altra però que no ho ha fet mogut pel desig de fer-li mal sinó per una irrefrenable pulsió (impossible d'aturar: “La vida es así, no la he inventado yo”) promoguda pel delit sexual. En realitat, però, diu ell, estava pensant en tu, mentre practicable l'adulteri amb l'altra. Quina barra! He pensat en la cançó (i l'he cantat tot el dia) perquè la pràctica humana que consisteix a demanar perdó és un exercici molt delicat. No s'hi val (com ja prescriu la doctrina cristiana) a fer cara de penediment i prou. És necessari fer explícita la voluntat de no tornar a pecar. Després de l'examen de consciència i la íntima convicció d'haver obrat malament, cal fer el propòsit de no reincidir. El rei ha complert les tres condicions, però caldrà veure fins a quin punt el seu capteniment ha estat fruit de la pròpia voluntat o si és que s'hi ha vist empès per les circumstàncies. En tot cas, no sembla que la cosa tingui gaire importància. Per a uns quants, aquesta demanda de perdó reial és inaudita i lloable. En parlen –es pensen que són al XVIII– com si el monarca s'hagués “rebaixat” davant dels súbdits pel sol fet d'haver demanat disculpes. Per a uns altres, no passa de ser un acte protocol·lari que no pot evitar la crítica de fons que aquests dies ha planat sobre la institució.

Vénen dies complicats per a la monarquia espanyola. Qüestionada de debò per l'opinió pública, sense cuirasses blindades, assetjada per una dreta que vol la seva república (que no és la nostra), necessita amb urgència –com a mínim– un relleu generacional. Una nova transició que ja veurem on ens durà.