Sempre rep la cultura

Deu ser pura coincidència, però demà és Sant Jordi i m'han arribat diversos correus i trucades telefòniques que em parlen del tema cultural. Sempre m'ha preocupat molt que en moments de crisi la cultura sigui la primera que rep. Ho he viscut en la meva pròpia carn. Durant una bona colla d'anys vaig portar a terme un servei periodístic per ajudar a pobles petits a fer la seva revista. Puc dir amb tota sinceritat que va ser un autèntic servei, perquè m'hi vaig fer més savi que ric. El meu assessor fiscal –queda bé aquest nom– em deia que d'escriure potser sí que en sabia però el que és de números, res de res. Però anem al gra. La major part de les revistes les feia per a ajuntaments. La veritat és que en tinc un record meravellós. Cada nova revista que sortia al carrer era per a mi un motiu de satisfacció. Deixeu-me fer-vos una confidència, a l'Empordà hi ha un poble de 125 habitants, Tor, que aquest any traurà el número 18 de la revista Tor de Dret. Vol dir que fa 18 anys que, per la festa major, surt puntualment per explicar coses, recordar història, resumir les activitats que es fan al llarg de l'any, que són moltes, gràcies a la participació de molta gent, del mateix poble i de gent que ha escollit Tor com a segona residència. Tornem a agafar el fil. El que més greu em sabia era que, quan un ajuntament tenia problemes econòmics, al primer que li tocava el rebre era la revista i la cultura en general.

Sobre aquest tema, he rebut un escrit de Pere Juhé, de l'Escala, a l'Alt Empordà, en què em comunica que la revista local L'Escalenc està passant per serioses dificultats econòmiques i que des del gener ha passat de sortir cada mes, com ho havia fet durant 30 anys, a fer-ho cada dos. M'envia una carta, escrita per un grup de persones preocupades per aquest fet, perquè surti al diari. Amb molt de gust, sortirà. Conec L'Escalenc des que va aparèixer i la notícia m'ha sabut greu. El que dèiem, quan hi ha crisi rep la cultura. La gent es dóna de baixa de les subscripcions i, malgrat que les col·laboracions són gratuïtes, els números no surten. Aprofito per fer una crida als escalencs: si la revista ha de canviar coses, es fa, però forma part de la vida del poble, igual que la ràdio i la televisió, i no es pot perdre.

Sense deixar el tema de la cultura, m'ha trucat Eduard Sànchez, de Sant Carles de la Ràpita, per comentar-me l'article que el dia 8 d'abril va escriure Manuel Cuyàs titulat “La resurrecció de Joan Sales”, i que li va fer pensar que el mes d'agost vinent farà 60 anys que l'escriptor Sebastià Juan Arbó va escriure una biografia de Jacint Verdaguer. Ho he passat als responsables de Cultura perquè estudiïn el tema i, si els sembla interessant, en parlin. Haig d'agrair a l'Eduard el suggeriment.

Els lectors de les comarques gironines hem guanyat, amb el casament d'El Punt i l'Avui, aquest suplement que abans només podien llegir els de l'Avui.

Dies enrere, en una reunió, un personatge important de Girona va preguntar si hi havia algú que llegís aquest suplement perquè a ell no li deia res. Veritablement hi deu haver poca gent que llegeix totes les seccions d'un diari, i som conscients que concretament aquest suplement, Cultura, és llegit per una minoria, com segurament els esports o els successos.

Però diu molt a favor del nostre diari tenir un suplement d'aquest nivell. Esperem que la situació econòmica no el faci desaparèixer.