Passes enrere, per anar on?

Sovint es diu que hi ha moments en què per poder fer tres passes endavant és necessari, prèviament, fer dues passes enrere. Segurament, ara és un d'ells. Quan es diu això, es pensa que les “dues passes enrere” han de servir per deixar llast i per agafar forces per estar en disposició de fer les “tres passes endavant”. Però molt em temo que amb les mesures preses pel govern aconseguirem molt poc d'una cosa i de l'altra. Vagi per endavant que estic totalment d'acord amb l'esperit que les guia. El rigor pressupostari no agrada a ningú, però és condició necessària per abordar la situació actual. I aprofito per dir que tots aquells que defensen que és possible una política econòmica diferent, de tipus expansiu, haurien d'explicar molt bé què esperarien aconseguir, com es finançaria i a quin cost, perquè els precedents més recents, entre ells el famós Plan E, el que van provocar fou un enorme despropòsit. En tot cas, estem on estem i, com deia, en les recents retallades anunciades pel govern de Mariano Rajoy i en la forma com s'han enfocat, hi trobo importants debilitats.

En primer lloc, s'ha de dir que esperar fins després de les eleccions andaluses ha estat clarament un error, perquè ha donat una sensació d'oportunisme molt perjudicial. En segon lloc, algunes de les mesures són molt poc creïbles. Retallar la despesa pública en certes partides és gairebé impossible, perquè la major part del cost és de personal i la capacitat de maniobra del sector públic en aquest àmbit és molt petita. Sembla que una reducció de salaris, com ja s'ha fet a Catalunya, seria molt més creïble. En tercer lloc, estem donant una clara sensació d'improvisació. És realment difícil defensar el contrari, quan deu dies després de presentar els pressupostos s'anuncien noves retallades. I molt em temo que no seran les darreres. En quart lloc, també és una mica alarmant la manca de model que demostren algunes mesures i la majoria d'inversions. No indueixen creixement empresarial. Justificar-ho com una herència no s'aguanta. Les empreses adjudicatàries volen treballar i estan disposades a canviar de projecte. Tot sigui per atendre la raonabilitat econòmica i no deixar de facturar. I per acabar amb el que considero debilitats, algunes retallades són difícilment defensables si estem parlant de preparar-nos per al futur. En concret n'hi ha dues que hipotequen clarament el país a mitjà i llarg termini: la formació ocupacional i la R+D+I+i. No tinc cap dubte que també calen reformes en aquests àmbits, perquè és important que d'aquest diners se n'obtinguin rendiments clars, però el criteri que ha de guiar aquestes reformes no és el pressupostari, sinó el de l'eficiència en l'ús dels recursos.

Tot i les debilitats esmentades, el conjunt de les mesures representen una certa pèrdua de llast i això sempre és positiu. Ara bé, com s'ajudarà a la reactivació de l'economia? En aquest àmbit és on, des de la Cecot, trobem les principals mancances que, pel bé del país i de l'interès general, volem pensar que seran temes que s'aniran abordant pròximament. Per acompanyar el creixement econòmic m'agradaria fer l'esforç de concretar-ne algunes d'importants i que, des del nostre punt de vista, han d'anar molt enfocades a les pimes. Bàsicament són tres: la primera és la creació de nous models de relacions professionals-laborals i que ha de passar per avançar en la reforma laboral (model austríac), la segona és l'estímul de la figura de l'autoemprenedor, que regularitza activitat econòmica microempresarial, i la tercera és la vinculació directa dels ajuts públics a la banca al fet que aquesta canalitzi més crèdit a empreses i particulars. Sense mesures d'estímul, només farem passes enrere.