Espelt

Un espelt, segons els diccionaris, és una asta o bastó guarnit d'un ferro punxegut que servia per a la caça major (no, no ho associï amb això que ara pensa, no: el rei de les Espanyes usa estris molt més letals i funestos). La paraula, segons l'Alcover-Moll, està documentada l'any 1417, en un escrit sobre cacera, on es llegeix que és “una lansa en què ha un ferre que serveix al dit senyor con va a cassa de munt”. El filòleg Joan Coromines, en el tercer volum del seu Diccionari etimològic i complementari, també certifica el mateix significat per a la paraula espelt i dóna a entendre que era una bona eina, una eina important.

La setmana passada, al Celler Espelt de Vilajuïga s'inaugurava una exposició de fotografies fetes de gener a desembre per l'amic Miquel Ruiz tot al llarg del 2011, trentè aniversari de la mort de Josep Pla, uns petits textos del qual, seleccionats de Les Hores, volum 20 de l'obra completa planiana, il·lustraven les fotos. Com que tot hi acompanyava, allà mateix, en l'espai de l'exposició, vaig tenir temps i oportunitat de contemplar llargament una posta de sol sobre l'Empordà, des de l'excel·lent mirador que és el primer pis de les instal·lacions comercials del dit celler. L'ampla vista i l'espectacle que presentava la plana esbatanada, darrere el gran vidre horitzontal i panoràmic, em feia sentir una calma lírica, em transmetia un abaltiment dels sentits i un optimisme nou que empenyia a la serena meditació, sentiments que sempre són d'agrair, no em diran pas el contrari. A l'esquerra, el golf de Roses s'anava envernissant d'una tinta nocturna i solemne que evocava el repòs integral i semblava atorgar aquella sensació que us dilata els ulls i us fa obrir la boca, que vindria a ser la ganyota típica de l'admiració.

Vaig tenir temps de pensar si en aquell cas la paraula no feia la cosa perquè, en sentit metafòric, és clar, els Espelt són, a la contrada, una eina important comparable a la que explica el diccionari del mestre Coromines –bon amic de Josep Pla, precisament i per cert. En tot cas, allò evident i palès és que aquesta empresa fa una feina important a l'hora de donar a conèixer arreu l'Empordà i dos dels seus fruits més emblemàtics i històrics: el vi i l'oli. Ultra això, és ben sabut que no paren mai: contínuament organitzen trobades, exposicions, conferències... Vet aquí una forma d'heroïcitat en aquest temps que ens toca viure, tant si plau com si rebufa.