No es veurà afectada la qualitat

Ens ha tocat viure temps meravellosos en què el llenguatge es cargola sobre ell mateix. És el triomf de la poesia pura, perquè els poetes forcen les paraules amb el desig de fer-los dir molt més d'allò que signifiquen en el parlar de cada dia. La revolució actual és la contrària, consisteix a treure la polpa de les paraules i a deixar-ne només la closca per fer veure que no diuen res. Rieu-vos del dadaisme i dels moviments literaris més transgressors. Ha arribat l'hora del descontructivisme total.

Els nostres governants estan atacats per una passa que els converteix en artistes del llenguatge. Diuen redimensionar, redefinir i reconsiderar per no dir retallar. Diuen mesures excepcionals per incentivar la tributació de rendes no declarades per no dir amnistia fiscal. Diuen actualització de tarifes i revisió de salaris per no dir que apugen els preus i abaixen els sous. Diuen flexibilització del mercat laboral per no dir acomiadament lliure. Diuen solidaritat interterritorial per no dir estrangulament fiscal. Diuen, diuen, diuen. No paren de dir amb un gran esforç lingüístic per anestesiar la semàntica.

Aquesta retòrica poètica s'ha empescat un clixé que és la cançó de l'enfadós: “No es veurà afectada la qualitat.” S'ha de ser molt professional per, després de retallar, estisorar, podar, rebaixar i esmotxar, sostenir amb posat seriós que la qualitat no es veurà afectada. Seria molt més fàcil dir: “Ho sentim, perquè amb aquestes mesures, se'n ressentirà la qualitat del servei, però ens hem vist obligats a, etc.” Però no. Per a una millor qualitat educativa es va reduir el nombre de nens i nens per aula i ara, per un miracle de la mare de Déu, el pas enrere no afectarà la qualitat. Com tampoc se'n ressenten els transport col·lectius ni la sanitat pública quan hi ha menys prestacions i menys professionals. El truc és redimensionar-ho tot, començant pel llenguatge.