Un país artificial
En el seu parlament, Cristóbal Montoro ha acusat alguns catalans de voler construir un país artificial. En el debat dels pressupostos de l'Estat, el titular d'Hisenda, amb el despit del vot negatiu dels nacionalistes, es dedicà a envestir sense “tremolar-li el pols”, desautoritzant qui “només es mira el melic” i fent servir el corró de la majoria absoluta. Montoro, que pot ser molt desagradable, fins i tot quan no s'ho proposa, va acusar els catalans “d'anar contracorrent de les idees polítiques del món” i tenir “una visió aïllada i parcel·lada de la realitat”. Els populars es negaren a negociar res i la seva immensa soledat quedà més que palesa, tot i la majoria blava que domina l'hemicicle.
L'independentista Alfred Bosch, en l'espiral de l'enfrontament, parlà de l'espoli fiscal i social de Catalunya i va denunciar que “mentre el poder espanyol ens roba, les factures que paguem se les gasten en joguines de guerra”. Al Parlament, Artur Mas recordava que no es paguen els deutes amb Catalunya –“que són els diners dels catalans”– i, per contra, s'augmenta el pressupost del Museo del Prado i es tira endavant l'AVE a Galícia.
Fa uns mesos vaig travessar Espanya d'est a oest amb cotxe i per magnífiques autovies gratuïtes que tenia la sensació que s'havien construït especialment per a mi, perquè pràcticament no em creuava amb altres cotxes. Era com viure en un país artificial, amb cafè per a tots i pagat per uns pocs. Viatjar per la pell de brau és la constatació que tot és artificial: el país, l'Estat i fins i tot qui governa. I és perillós alimentar l'artificialitat d'unes relacions en hores baixes, quan la realitat imposa una desafecció mútua entre Catalunya i Espanya. La confrontació està servida i els bombers sembla que s'han convertit en piròmans.
Cristóbal Montoro, fora del Congrés, ha dit que “Espanya necessita Catalunya i Catalunya té tota la prioritat del govern”, però costa creure que aquesta afirmació no sigui una giragonsa del ministre. No serà que en les darreres paraules de Montoro s'amaga una segona intenció, aquella que diu que Espanya necessita de Catalunya per seguir munyint la mamella? Total, un Estat artificial.
