Reflexions des de la perplexitat

No tenim manera d'entendre les decisions del govern –super actiu a causa de la crisi, que cada divendres ens sorprèn amb noves retallades– si no és que estem en contacte directe amb algun ministre, que no és el cas. Llavors, és clar, vénen les crítiques i les discussions, a causa de la poca fe que ens genera un govern que sembla fer tot el contrari del que havia promès en la campanya electoral. Potser té allò que en diuen un full de ruta, que seria la cosa més normal. Però, si el tinguessin, seria bo fer-lo saber al personal per evitar sorpreses. De moment, misteri.

Algú pot entendre, sense una tesi doctoral que ho justifiqui, que s'entossudeixin a foradar el túnel de l'Ave a Galícia quan no tenen diners per a medicines i no saben com mantindran el servei d'aquella línia? Només és un exemple, però un exemple important. I parlant de medicines, retiren l'assistència sanitària a uns milers d'immigrants, els que no tenen papers, però els deixen la porta oberta a urgències. Els envien, de fet, a urgències, que sense més mitjans s'ha de col·lapsar inevitablement. També és un exemple.

La impressió del ciutadà és que els senyors ministres que es reuneixen per prendre les decisions, i els seus assessors i els seus subsecretaris, i la seva família, no van mai en tren ni han de córrer mai cap a urgències. I que tenen en compte interessos que ens són desconeguts. Un amic lector, aquell malfiat que demanava tancar l'autopista fins que s'acabessin les obres de la carretera N-II, em deia: “Saps què penso? Que han de fer el tren ràpid a Galícia, perquè els beneficiaris de les comissions que generarà ja s'han gastat els diners...” Seria una explicació, una mica rebuscada però una explicació, per a una decisió que no sembla tenir-ne cap.

Mentrestant, el corredor mediterrani, a les beceroles, el més calent a l'aigüera. Per manca de diners, naturalment. I les obres a la carretera N-II, aturades.

No he llegit encara que ningú de la capital vegi clar que, quan no es poden pagar duplicitats absurdes en serveis transferits a les comunitats, el que cal és aprimar els ministeris sense competències. No, ells creuen que cal retornar la feina a Madrid per tal que els milers de funcionaris tinguin alguna cosa a fer entre el cafè del matí, la sortida a fer encàrrecs particulars i la tertúlia del vermut.

Que no veu que aquests funcionaris són els votants del PP? Com vol que no els defensin? Vostè es pensa que el PP és el partit de les classes altes, econòmicament fortes, i s'equivoca. És el partit dels funcionaris de l'Estat. Els funcionaris de Madrid pesen molt. Ells tenen el poder real, ells fan els reglaments i els apliquen. Manen molt més que els ministres. I pensi que la majoria dels ministres surten del funcionariat.