La contraportada
Tal com som
Mostrar respecte per les expressions de la extraordinària diversitat cultural que tenim és una manera intel·ligent de construir el futur
La crisi, amb les pors i les incerteses consegüents, ha provocat l'increment de la neurosi i en aquestes terres la multiculturalitat ja ha esdevingut una idea negativa, un mot que s'acostuma a emprar acompanyat de brometes sobre la fragilitat, la innocència i la insensatesa dels seus valedors. Per un fanàtic criminal com el noruec Breivik, la multiculturalitat és l'essència del mal que cal combatre amb una matança; per determinats polítics ultradretans és una oportunitat de manipulació mesquina, i per la gent pacífica, culte i probablement una mica neuròtica, és un espantall que s'esgrimeix amb excitació i, a vegades, amb la desesperació de qui creu que ha descobert amenaces que els altres, cecs o imbècils, no veuen. El multiculturalisme s'entén de manera negativa quan descriu la coexistència en un mateix espai geogràfic de grups ètnicament o culturalment diferents que no tenen contacte ni objectius comuns. L'interculturalitat, en canvi, identifica l'esforç de relació i d'integració. En general, però, als que, a Noruega o a Vic, es mostren hostils davant l'estranger i la immigració aquestes subtileses no els preocupen gens. Més o menys sofisticadament, més o menys obertament, senten i exterioritzen pors ancestrals, primitives, vinculades a la territorialitat o a altres pulsions arrapadíssimes. Justament tot el contrari del que es respirava a l'acte organitzat pel Servei Comarcal de Català del Gironès que es va celebrar ahir al Teatre Casino Llagosterenc, pura, sàvia i pulcra civilització; respectuosa voluntat de convivència. Sota el guiatge de Maria Salut Coll, ànima d'un acte que ha arribat a la sisena edició –els primers cinc anys s'havia celebrat a Cassà–, els alumnes dels cursos de català per a adults, conjuntament amb voluntaris per la llengua i membres d'entitats i associacions de Llagostera i Cassà, van llegir, un any més, poemes i textos en diverses llengües i van compartir menjars de diverses tradicions gastronòmiques. Ni els temps, ni la vida en general són fàcils: el català i la convivència són víctimes de climatologies particularment adverses. Ara més que mai, actes tan dignes com el d'ahir, possibles per la suma de tantes i tan diverses bones voluntats, tenen un aire emocionant i esperançador. Vincular el català al respecte a les altres llengües; fomentar i mostrar respecte i interès per les expressions de la extraordinària diversitat cultural que viu entre nosaltres; obrir la mirada a altres perspectives del cosmos, les orelles a altres experiències líriques i les papil·les gustatives a altres pràctiques culinàries, deu ser una manera intel·ligent de construir el futur. Res no impedeix que es faci proposant la nostra com a llengua franca, i determinats valors universals i alguns drets i deures com a essencials i innegociables. Superficial?, naïf? No pas més que no acceptar la nostra societat tal com és i invocar emfàticament la democràcia, la llibertat o la justícia com a patrimoni de la gent d'aquestes terres. I molt més sensat que lliurar-se al conreu de les psicopatologies socials.