LA GALERIA
Les (meves) Fires
Les Fires de Figueres: una setmana d'actes diversos programats amb la lloable intenció que, uns o altres, arribin a interessar a tothom. Deuen haver estat sempre així, les Fires, i amb poca diferència de les d'Olot, Girona, etc., a banda del gruix adaptat al volum de la població. Fins i tot això que a Figueres és l'Embarraca't, invent projectat per a l'adolescència i la primera joventut, té les seves rèpliques en aquelles ciutat esmentades. També les retallades d'ara són compartides: a Figueres duraran la consuetudinària setmana, però amb una intensitat més baixa, i a Girona les escurcen. Cal estalviar... potser perquè les de San Isidro de mitjan maig puguin ser més esplèndides; al capdavall tot es va convertint en paradigma de ser cornut i pagar el beure. Sí que és particularitat de la fira figuerenca la volubilitat de la meteorologia en plena primavera: el plourà o no plourà.
De fa anys que, quan aquest diari o els serveis municipals em fan arribar un programa d'actes, el llegeixo per sobre i amb un boli vermell vaig marcant els que em poden interessar que, amb l'edat, ja no passen de mitja dotzena. El que més m'agrada, i que m'ha interessat sempre, és la Fira del Llibre d'Ocasió. Pels llibres, sí, però també per l'espectacle de les parades i els llibròfils furetejant, i per les persones que t'hi trobes amb les quals comparteixes aquesta debilitat. Aprecio molt que les autoritats locals programin jazz. Jazz lleuger, alegre, de plaça i carrer, d'aquell que enriola l'esperit. Jazz o músiques properes, com ara les improvisacions de De Calaix, que enguany hi són. I sardanes. A Figueres cal aprofitar les Fires per escoltar o ballar sardanes, si no només queda algun diumenge primaveral assenyalat. També alguna exposició, alguna sorpresa penjada a les parets de museus i galeries convencionals i a les del Castell, el C Comarcal, la Cate... I estar per les dues ocasions que presenten les Fires per a “viure” més o menys el que, quan no hi havia les coses que avui ens han fet rics i savis, entretenien intensament petits i grans: els gegants i companyia, els del dia del pregó i la trobada gegantera, un, em sembla, gran espectacle. Només afegir que les Fires figuerenques modernes han engendrat dos punts de convocatòria “especialitzats”: l'esmentat Embarraca't, dedicat als joves, avui tan importants, i la Casa de Andalucía, oberta quan la immigració va ser prou voluminosa, i promocionada pel capital humà –i pels interessos polítics–, tot especialitzant-la en el conreu de l'enyor.