Paràbola del comte de Montecristo
Si ens entretenim a repassar les accions que els governs de Catalunya i d'Espanya han pres per afrontar la crisi, no ens costarà gaire d'adonar-nos que som a dins d'un sac llençat al mar, com ho estava Edmond Dantès.
L'edició de dilluns passat d'aquest diari dedicava un precís dossier a descriure la constitució i l'abast del sac on ens han ficat: 110 mesures, que no són encara totes les que hi ha d'haver tal com no es cansen de repetir els mandataris de cada país. Aquesta llista, però, només feia inventari de les retallades. Per tenir una idea exacta de la consistència del sac, és necessari afegir-hi també l'augment de la pressió fiscal directa i indirecta sobre les classes inferiors i mitjanes, l'increment de preus en els subministraments –aigua, electricitat, gas i carburants– que alhora repercuteixen en l'encariment d'altres béns consumibles, i la demonització i la penalització de l'únic recurs que permet compaginar esforç i el reeiximent: el crèdit.
Fem ara una altra relació de mesures preses: les que han portat a la pràctica liberalització de l'acomiadament i, en conseqüència, a l'increment de l'atur en centenars de milers de persones o el clima de pressió sobre els assalariats que els ha coaccionat d'una manera indigna i ha portat a l'abaratiment de la mà d'obra. I afegim-hi també les accions preses per passiva: la nul·la acció de promoció sobre la creació de llocs de treball en la indústria productiva de béns, que és l'única que pot donar estabilitat econòmica. Heus aquí les cordes que lliguen el sac.
I, finalment, el mar al qual ens aboquen: el mar del sistema econòmic, regit des de les profunditats per les lleis del mercat de capitals i, sobretot, pels que estan interessats que les tempestes sovintegin i que les marees siguin al més sobtades possible perquè és així que poden fer naufragar vaixells i arrasar viles i obtenir-ne bons beneficis excusant-se en les inclemències.
No ho podem tenir més difícil per sobreviure. Només ens queda l'esperança de trobar la manera d'esparracar el sac i de nedar amb penes i treballs fins a la nostra terra per tornar a començar. No serà fàcil, però si ho aconseguim, la venjança del comte de Montecristo serà un relat de fades comparat amb el desenllaç que s'albira per a aquesta història, perquè aquí no hi quedarà ni l'apuntador.
