Estudies, treballes o ni una cosa ni l'altra

Interrogar sobre la situació laboral o personal era la típica pregunta que es feia per començar a establir una conversa amb intencions de confraternitzar. Avui una resposta corrent en la franja que va dels 18 als 30 és que ni s'estudia ni es treballa. De la mateixa manera que fa uns anys es va batejar una generació com a JASP (Joves Sobradament Preparats), ara ha sorgit la generació que s'ha anomenat «ni-ni», és a dir, que no fan res ni sembla que tinguin intenció de fer-ho. Aquesta actitud es pot atribuir tant a la sobreprotecció familiar des que es gaudeix d'un cert estat del benestar com a l'actual situació de crisi i precarietat laboral. Fa tres dècades, a un jove de 15 anys que acabava els estudis no se li preguntava què volia ser quan fos gran, sinó que automàticament, en funció de les seves aptituds o els designis paternals, començava a treballar de fuster, de mecànic o de botones. No hi havia cap dubte, perquè les famílies necessitaven el sou per minso que fos, i era impensable que un noi o una noia adolescent que no tenien opció d'estudiar, poguessin passar-se el dia mirant les musaranyes. Ara hi ha estudis que diuen que més del 50% dels joves de l'Estat espanyol no tenen projectes de futur i que es troben vulnerables i perduts. És a dir, que s'ha esgarriat l'esforç que representava aprendre un ofici o bé estudiar amb uns objectius professionals definits. Deixant clar que no compartim les generalitzacions, sí que hi ha la sensació que cert jovent travessa una incertesa existencial provocada per la manca de referents o perquè no els interessen gens els que hi ha. El món està canviant i si fa uns anys el jovent se les enginyava per tocar el dos de casa, ara el problema és veure què passarà quan els pares es jubilin i els nens encara no s'hagin emancipat, visquin sota la mateixa taulada i s'hagin abonat al ni-ni.