Gràcies, Guardiola
Que el lector no s'espanti. En aquest article no parlarem ni del Titanic, ni del caçador caçat, ni de futbol. Només parlarem a propòsit del futbol. Diumenge passat, en el partit Rayo Vallecano-FC Barcelona, es va produir un fet que dóna per a moltes extrapolacions. Després de marcar el cinquè gol del seu equip, el jugador barcelonista Thiago, acompanyat d'Alves, va marcar-se un ostentós ball de samba a manera de celebració. Puyol, amb grans reflexos morals, va recriminar aquella celebració i va dissuadir-la expeditivament. En la roda de premsa posterior al partit, Guardiola va demanar disculpes per aquell ball, dient que es tractava d'un “gest impropi d'un jugador del Barça”.
Aquella celebració ha estat molt comentada. Per què? És que potser era la primera celebració ofensiva que es feia al llarg de la història o de la present temporada futbolística? No, és clar que no. Ni era tampoc la més insultant. ¿És que potser se n'ha parlat tant perquè els components cívics van en augment i cada dia som més exquisits des d'un punt de vista moral? Fred, fred. Aleshores, ¿per què ha tingut tant de ressò, aquest ball? Perquè hi ha sectors que tenen l'ànim d'esquitxar l'impecable comportament institucional de l'actual FC Barcelona i, sobretot, perquè Puyol i Guardiola van ser autocrítics. És molt probable que si Guardiola i Puyol no haguessin reconegut en públic aquell defecte, els mitjans no s'hi haurien acarnissat tant, i molta gent, avesada com està a viure enmig d'actituds mancades d'escrúpol moral, ni tan sols hauria advertit el caràcter ofensiu d'aquell ball.
Subratllar un defecte propi no sol ser còmode. Autoimpugnar-se públicament amb la voluntat sincera de ser just davant dels altres i davant d'un mateix, pot resultar problemàtic, molt costós i tot. Com posseïts per una atàvica admiració secreta per l'autoritarisme i la manca de consideracions morals, hi ha molta gent que confon equivocadament l'autocrítica amb la feblesa. Als seus ulls tiranitzats, moralment cecs, la persona amb rigor moral es converteix en vulnerable, en feble. Per això hi ha molta gent que no analitza el món en termes morals sinó estrictament en termes de rendibilitat. Ja no es valora si un fet és just o injust. Només es té en compte si m'és favorable o no, si beneficia els meus interessos o no, si qui l'ha promogut és dels meus o dels altres.
Un cop més: gràcies, Guardiola.
