La política a remolc

En una democràcia de manual, hi ha una classe política que interpreta les necessitats de la ciutadania i les duu a la pràctica. Quan aquest mecanisme no funciona i la gent comença a buscar altres camins, tenim mala peça al teler. És un símptoma de mala salut del sistema que pot derivar en una democràcia de cartró pedra o en un règim populista que manipuli els desitjos in-satisfets de la població.

A Catalunya no para de créixer un moviment ciutadà inorgànic que, cansat d'esperar dels seus líders respostes que no arriben, ha decidit tirar pel dret. Quan va començar tot plegat, és difícil d'esbrinar-ho. Potser la marxa dels 10.000 a Brussel·les, o la consulta d'Arenys de Munt. És irrellevant. El que hauria de fer reaccionar els nostres governants és que el sistema comença a mos-trar senyals preocupants.

El moviment #novullpagar n'és un bon exemple. No sorgeix de cap partit polític, sinó de la reacció espontània dels ciutadans que ja n'estan farts. És cert que alguns polítics i partits corren a apuntar-se al carro –i bé que fan– però sempre van tard, per darrere de les necessitats de la gent. La bola de neu de la protesta als peatges (que fent una ràpida ullada al seguiment dels mitjans es veu clarament com s'ha intentat de diluir i silenciar) ens alerta d'un perill molt real: quan la gent no se sent representada busca alternatives. Malauradament, hom no coneix de moment una alternativa sòlida a la democràcia representativa. Tots els experiments han fracassat i ara per ara és el menys dolent dels sistemes de govern. A Catalunya s'està esquerdant de forma accelerada. Avui en veurem un altre, d'exemple. A les 6 de la tarda la plaça Sant Jaume de Barcelona s'omplirà de gom a gom amb estelades, en una convocatòria generada al caliu de les xarxes socials. El lema és molt clar: “Omplim Sant Jaume d'estelades! Perquè volem marxar del lloc que ens maltracta i ens empobreix. Fem saber al govern que ja som madurs!”

Aquesta energia acumulada i creixent del poble català ha de derivar en una explosió controlada, que ha de ser coordinada i liderada des de la política. Si els partits no se n'adonen i no passen al davant, l'explosió es produirà de totes maneres i podem prendre molt de mal.