Líder Schultz

Martin Schultz va arribar una hora tard dimecres passat a la cita de la triple convocatòria de les fundacions Catalunya Europa, Rafael Campalans i RBA, però la contundència i la fermesa del seu discurs, les seves conviccions, l'han fet l'home de la setmana. El flamant president del Parlament Europeu va tenir una jornada comprimida, carregada, d'audiències, piulades en català, entrevistes, esmorzars i dinars, i va anar acumulant retards.

I a aquella hora de la tarda la Sagrada Família i un cicerone amb vincle directe amb Antoni Gaudí el van acabar de raptar. I a ell ja li devia complaure la visita, com la trobada que també va fer amb Jaume Cabré, amb qui tenia desig de xerrar sobre Jo confesso i explicar-li com l'ha atrapat. Schultz, que és llibreter, i bon lector, fill de violinista autodidacta, es va enfilar al faristol RBA i va esmentar aquesta trobada. Quin goig que el president del Parlament Europeu sigui un home llegit, i que faci promoció merescuda de l'obra de Cabré, aquí i a Alemanya! Amb això i haver coronat l'ajuntament de Würselen amb la bandera catalana quan s'hi van casar una parella catalanoalemanya, ja té més crèdit que el que ens pugui donar el BCE. Si, a més, arregla l'oficialitat del català a les institucions europees, i aconsegueix que s'apliqui un 0,005 de taxa a les transaccions borsàries com qui paga IVA quan compra quatre pomes, acabarà d'arrodonir el seu lideratge.

Perquè Martin Schultz obria un cicle de xerrades de líders, i en té tot l'aire. Ja sigui la il·lusió, ja sigui la volada de pensament. Ja sigui que pot fer un discurs on surtin Jaume Cabré, Thomas Man –que volia una Alemanya europea, i no una Europa alemanya– o el cineasta Wim Wenders, que li va dir que l'administració es menja la idea d'Europa. Una Europa amb valors propis. Els mateixos que esgrimia Enrique Barón quan el defensava en l'enganxada que va tenir Schultz, ja fa uns anys, quan era portaveu del grup socialista al Parlament Europeu, amb Silvio Berlusconi president semestral de la UE. Berlusconi li va etzibar que faria bé el paper de vigilant a Kapó, una pel·lícula sobre camps de concentració nazis que rodaven a Itàlia. Ben trist, però el temps ha posat les coses a lloc. Un fora i l'altre dins. I ara que Europa trontolla Martin Schultz contagia fermesa, ho confesso.