Què s'han cregut aquesta gent?

El gobierno de España está volcado con Cataluña”. Aquestes són les darreres i incendiàries declaracions de la vicepresidenta espanyola i, mal ens pesi, des d'aquí encara ningú no les ha respost. L'Estat, els seus aparells, think thanks, saben de la innocència dels catalans i de l'acomplexament dels poderosos, que de la relació amb Espanya en fan el seu negoci i mitjà de vida. Però d'això, a tractar-nos com a imbècils, hi hauria d'haver un bon tros. Aquesta afirmació és una provocació en tota regla que, per dignitat, hauria de tenir una resposta clara i contundent. Ara bé, el que sí que és veritat és que el govern i els poders fàctics de l'Estat estan bolcats en Catalunya, això sí, amb l'objectiu de destruir-nos, eliminar-nos, assimilar-nos.

Deia fa unes setmanes, en un altre article en aquest nostrat diari, que calia deixar la innocència. Els fets que es van produint dia a dia ho corroboren, em donen la raó. El catalanisme i l'independentisme han de reaccionar davant de les ofensives per terra, mar i aire de l'Estat, el nacionalisme espanyol i totes les seves clavegueres i quintacolumnistes. Cal que nosaltres deixem la dependència malaltissa que tenim vers Espanya i, una vegada per totes, generem una estratègia d'estat per combatre'ls. Cal trencar-los les seves estratègies i previsions i demostrar-los que, ara sí, anem de debò, cap a ésser el que ells són, un estat sobirà en el marc de la Unió Europea, car si no, què vol dir que demanem la independència?

Ens esperen organitzant grans manifestacions, però no actuant amb sentit i decisió d'estat. Cal que ens fem respectar i que es creguin que no farem ni un sol pas enrere. Però per avançar cal fer un canvi de xip, cal convèncer el nostre govern i fonamentalment CiU, que aquest primer any de govern, amb les línies polítiques adoptades i desenvolupades, s'ha equivocat. L'aliança amb el PP ha estat letal, ha estat un cavall de Troia contra Catalunya, perquè aquesta organització política a casa nostra no actua com un adversari, sinó que és l'enemic. I no es pot seguir amb aquesta estratègia com s'ha fet fins ara, afavorint la seva implantació i la seva normalització als nostres ajuntaments, diputacions, mitjans de comunicació. Francament, és absolutament necessari que CiU redirigeixi les seves aliances i acords.

Al nostre país hi ha una majoria social basada en el catalanisme d'un sol poble, al qual s'ha d'afegir el sobiranisme i l'independentisme, que és quelcom més que la suma d'unes sigles: CiU, ERC, ICV i, per què no, el PSC, car aquest no ha actuat mai com a genocida envers la nostra llengua i la nostra cultura, sinó que ha estat implicat en la seva defensa. El que cal fer és marginar el PP i tots els seus aparells, partits satèl·lits i elements de l'espanyolisme a casa nostra (clavegueres, brunetes, etc.) de l'eix central i vertebrador de la política catalana. Cal convèncer els poderosos i l'ara anomenada “santa aliança” que cal que decideixin a quin cantó estan de la ratlla que marca l'esdevenidor del país, com ja estan fent capdavanters representants del món empresarial i, fins i tot, de les finances.

L'Estat espanyol actua i actuarà sense escrúpols. Sap que som la seva última colònia, el 20 o el 25% del seu PIB i una de les eines més potents que té per sortir de la crisi econòmica. A més, tenen molt clar que ens volen submisos, assimilats, com han aconseguit fer, en bona part, al País Valencià i ara, amb l'ofensiva fratricida, a les Illes. Tot ho tenen estudiat i compleixen la seva estratègia, a vegades subtilment i a vegades descaradament, com ha passat aquest cap de setmana passat. Les declaracions del secretari d'estat del Ministeri de l'Interior després de la cimera europea, les de la vicepresidenta del govern espanyol i les de Sánchez-Camacho al congrés del PP han dibuixat, amb total claredat, per a qui ho vulgui entendre, que el govern del PP i l'Estat estan bolcats en Catalunya, com mai, per liquidar-nos, per anorrear-nos.

Cal repetir, una vegada més, què és el que pretenen, perquè sembla que hi hagi sectors de la nostra societat que tenen una bena als ulls que fa que no ho vegin, o potser és que no ho acaben d'entendre. Tot està organitzat, tot està coordinat. Primer van començar amb l'intent de destruir el nostre model educatiu i la immersió lingüística; després, amb el suport dels mitjans privats de comunicació, intentant destruir el nostre model públic de ràdio i televisió. O, més descaradament, assimilar-lo, controlar-lo, reconduir-lo o convertir-lo en un fet marginal com passa a IB3 o Canal 9. Després ha tocat a la nostra policia. La passada vaga general era el moment d'utilitzar l'agitació i les clavegueres en una barroera operació per demostrar una certa impotència de la nostra policia per després aterrar a la cimera del banc europeu amb la solució: la Policía Nacional i la Guàrdia Civil. Tot ben planificat, i quan ells arriben no hi ha incidents..., i segueix, evidentment, la lletania ben orquestrada contra les ambaixades i contra qualsevol visibilitat internacional de la nació catalana. Què més ha de fer l'Estat perquè reaccionem? Cal que en els propers mesos fem la batalla pel pacte fiscal, que crec sincerament que està perduda, per tal que ningú no digui que no ho hem intentat fins al darrer instant, com fa més de 30 anys que fem. Tot i que, mentrestant, ens van munyint i esquilant.

Però ara és l'hora de sumar, de buscar tota mena de coincidències i complicitats, no només en la societat civil o en el món intel·lectual, que ja s'hi comencen a dibuixar, sinó també en el món polític. I és aquí on el govern català, i més concretament CiU, ha de ser molt generós. I això obliga el president Mas a obrir-se, a deixar-se de bromes pesades com les retallades o el govern dels millors. Ha de prescindir d'alguns dels seus col·laboradors que no són més que un impediment per a un retrobament de tots els catalanistes, sobiranistes i independentistes, ja que aquests caldrà que se sumin en un gran front per tal de fer el següent pas, després del fracàs que serà l'intent del pacte fiscal en la línia del concert econòmic.