Stop Kony: acció global?
En la breu història del nou món en xarxa o internet-món, el vídeo de més èxit viral (70 milions de visites en dos dies) és Kony 2012 (amb traducció catalana gràcies a adolescents.cat). Des del 5 de març, quan fou penjat a la xarxa, el vídeo deu haver sobrepassat de molt els cent milions de visites (entre Youtube i Vimeo). Durant aquests dos mesos Joseph Kony ha estat l'home més famós del món. L'objectiu del seu director, Jason Russell, i de l'organització humanitària que li dóna suport, Invisible Children (IC), semblava assolit amb escreix.
L'objectiu declarat del vídeo era fer famós el malvat número u d'Àfrica i sensibilitzar l'opinió pública mundial i els responsables polítics dels EUA i de l'Àfrica per capturar-lo durant aquest 2012. El vídeo és un al·legat de 30 minuts en forma de documental que intenta explicar per què Joseph Kony, el cabdill guerriller ugandès i líder carismàtic de l'Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA en anglès), ha de ser localitzat i capturat.
La història de la iniciativa té gairebé deu anys. El 2003 els documentalistes nord-americans Jason Russell, Bobby Bailey i Laren Poole van viatjar a l'Àfrica per documentar el conflicte de Darfur. Però canviaren de focus d'interès en conèixer el conflicte del nord d'Uganda i la massiva abducció de nens soldat per part del cap rebel Joseph Kony i l'LRA, que operava a la regió fronterera entre quatre estats (Uganda, RD Congo, Sudan del Sud i República Centreafricana). El resultat fou el documental Invisible Children: Rough Cut, estrenat el 2004 als EUA i distribuït mundialment a través d'Invisible Children Inc., organització creada el mateix any a San Diego (Califòrnia) per sensibilitzar els EUA i el món contra Kony. L'impacte de les històries dels nens soldat atragueren l'atenció mundial i en particular suscitaren un gran activisme als EUA.
El 2005, el Tribunal Penal Internacional (TPI) de l'Haia emeté una ordre de captura contra Kony, acusat de crims contra la humanitat per haver reclutat nens soldat i nenes esclaves sexuals. El guerriller continua fins avui amb la seva particular guerrilla contra el govern d'Uganda. Justament el TPI va dictar, a mitjan març, la primera condemna de guerra contra l'exlíder congolès Thomas Lubanga, per haver reclutat nens soldat entre el 2002 i el 2003. Com recordava aquest diari, l'ONU estima que més de 300.000 menors lluiten en exèrcits i milícies arreu del món.
Per tant, l'objecte de la campanya Stop Kony, magnificada a través del vídeo Kony 2012, sembla poder valorar-se en el quadre de les grans causes humanitàries que requereixen accions contundents. Però, no tot és tan senzill. Cert, la campanya ha merescut el suport d'organitzacions com Amnesty International o Human Rights Watch, a més de personalitats mundials de la cultura, la política o l'esport.
De fet, el mateix president Obama va acordar l'octubre de 2011 enviar a la zona selvàtica un centenar de militars per assessorar una brigada interestatal en la captura de Kony. Tot i això, la campanya d'IC no ha deixat de suscitar crítiques des de múltiples bandes (com ens permet de comprovar la consulta de la mateixa xarxa, amb acusacions com la de simplificació extrema del conflicte fins a l'oportunisme d'un bon negoci a la xarxa). L'organització IC hagué de preparar a l'abril un segon vídeo, Kony 2012: Part II-Beyond Famous, per rebatre crítiques i aprofundir en les raons de la captura.
en tot cas aquest experiment videogràfic, si bé suscita interrogants, també deixa constància d'algunes evidències. Com ara l'eficàcia viral de denúncies cíviques contra injustícies flagrants, la nova aplicació a escala global de les velles requisitòries del “wanted” contra els criminals, la capacitat de mobilització política i militar a través de la xarxa o el propi ús de les xarxes socials per marcar objectius socials o polítics.
