La crisi i les flors

Amb la relació i proximitat amb les flors que he tingut –gairebé tota la vida–, tinc coneixements i puc opinar de moltes varietats. En algunes he aprofundit perquè formen part de les que disposo al jardí de casa meva, a Palau-sacosta. No sóc partidari de les de temporada ni de les exòtiques, que acaben fent-te la punyeta. De passada són les més cares. Les de preu assequible no són pas les pitjors ni les de més preu les millors. Des de les hortènsies, roses, dàlies, begònies, geranis i moltes més d'aquest nivell, de preus raonables, es pot donar color i vida a un indret sense gran despesa. He fet aquesta introducció per donar suport a l'opinió que l'exposició pot seguir essent brillant i espectacular amb una despesa assequible inferior a la d'anys passats, pel que fa a les flors exhibides. No exagero si afirmo que un 90% dels visitants distingeixen una rosa d'un clavell i poca cosa més. Els impressiona la varietat, el colorit, els rams, els atrevits muntatges d'esglésies i escalinates i, amb tota seguretat, pocs pensen en el cost de les flors. La crisi no hi ha dubte que ha d'influir un xic en el conjunt de l'exposició, però no massa. La imaginació, n'estic segur, donarà ales als expositors, que guanyaran la guerra a la crisi. S'han sentit veus alarmades sense motiu. Contra la crisi, imaginació!