Estranyament solidaris

El planeta està ple de mites, màgies, supersticions i creences absurdes però, per fortuna, a Europa domina la racionalitat i la raó pràctica. És per això que, quan ens proposem reunir recursos per a una bona causa, organitzem un esdeveniment que consisteix a fer caminar els participants 100 quilòmetres i cobrar, com a mínim, 1.500 euros per permetre-ho. I l'esdeveniment és un èxit clamorós. Parlo de la Trailwalker que es va celebrar aquest darrer cap de setmana a les nostres terres. Més d'un miler d'individus admirables, dividits en equips de quatre persones, van dedicar pràcticament tot dissabte i bona part de diumenge a caminar (o córrer) des d'Olot a Sant Feliu de Guíxols, seguint els recorreguts que fa uns anys traçaven uns enyorats trenets de mida humana i que d'un temps ençà, tan encertadament, s'han transformat en vies verdes. Intermon Oxfam va recaptar, només en l'edició que es va fer a les nostres terres, més de 640.000 euros per un projecte de cooperació a Etiòpia. Els éssers humans som estranys, en efecte, però també devem ser solidaris, ja que a còpia d'aportacions del veïnat, la major part dels equips van aconseguir reunir molt més de la xifra mínima que es demanava per participar-hi. D'aquest sorprenent material estem fets. Ens costa suportar les tragèdies alienes i ens sentim bé quan ens sembla que hem deixat un rastre de generositat darrere nostre. Ja sé que, sovint, també ens puja per l'espinada alguna pulsió menys encomiable, i que necessitem alimentar la vanitat i etcètera, però no es pot negar que el primer beneficiari de la solidaritat és qui la practica i que hi trobem bo.

Llegeixo que la fundació Astrid-21 organitza, pel diumenge dia 20, una cursa de muntanya per les Gavarres per recaptar fons per programes destinats a les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats psíquiques; també que la primera de les maratons de donació de sang de l'hospital Trueta va ser un èxit. A Llagostera, el meu poble, avui a les deu de la nit actuen diverses formacions teatrals que, animades per l'actor i director establert a aquesta població, Janot Carbonell, s'han ofert de manera generosa i desinteressada en benefici de Llagostera Solidària. Em salto les pàgines de successos i d'economia i algun article carregat de pors i ressentiments i em trobo amb un anunci sobre un ambiciós programa de TV3 per evitar que a la nostra societat les inclemències de la crisi deixin congèneres fora de joc. Segurament serà un èxit. No és difícil estimular-nos la glàndula de la solidaritat, i la televisió i els llenguatges audiovisuals en general han desenvolupat una enorme habilitat per atiar emocions i sentimentalitats. Si s'ho proposessin, la tindrien també per animar la justícia i combatre les desigualtats que acaben desencadenant les misèries, però això és tan difícil com esperar que algú pagui una fortuneta per anar a peu d'Olot a Sant Feliu.