Opinió

són faves comptades

Shambhalaaaa!!!

Un viatge obliga
a reinventar-se,
a arriscar-se
a perdre
els paisatges coneguts

Segurament que la imatge l'han vista aquest cap de setmana. El president Artur Mas acompanyat de la seva esposa i un reguitzell d'autoritats enfilats a les vagonetes en el viatge inaugural d'una de les atraccions estel·lars de Port Aventura. Allò que una imatge val més que mil paraules s'escau en aquest cas. Mas aferrat no ja al timó de la nau que havia d'anar direcció Ítaca, sinó que ara està al capdavant d'una expedició en la qual hi ha moltes més dosis d'incertesa, de pors i, per tant, on cal més adrenalina, coratge i, fins i tot, un pèl d'inconsciència i agosarament, però, què no faríem pel nostre país, i més en aquestes circumstàncies? Els paral·lelismes que a partir d'aquesta imatge es poden dibuixar són infinits. I més encara quan m'expliquen que les giragonses, el·líptiques, pujades i baixades d'aquestes muntanyes russes estan inspirades en un viatge més enllà de les muntanyes nevades de l'Himàlaia. Un viatge obliga a pensar, a improvisar, a reinventar-se, arriscar-se a perdre els paisatges coneguts. El canvi és inherent en el viatge com ho és el perill que ens acompanya. Un periple farcit de perills a la recerca d'un regne misteriós on diuen que s'hi amaga l'eterna joventut. On hi diu eterna joventut hi posin un impossible, a triar entre: independència i autodeterminació. En diverses tradicions religioses, Shambhala és un regne mític amagat amb unes propietats màgiques. Els budistes creuen que més enllà del mite de ciutat daurada que ajuda a qui hi arriba a començar una etapa nova i pròspera, Shambhala és un estat mental al qual només s'hi arriba a través de la ment. Sí que és veritat que amb full de ruta o sense, amb pla B o C, Catalunya està immersa en un dragon khan que sembla que no tingui aturador, perquè com molt bé van demostrar certes autoritats presents a l'acte de dissabte, els costa d'amagar la por, la incertesa de no saber què passarà i com que no poden baixar de les vagonetes només somnien tocar de peus a terra. Diu un proverbi oriental que no és senzill escapolir-se del món quan aquest t'empaita, només els més preparats arriben al seu destí. Mentrestant, baixant cap a l'infern per prendre les brides de la nostra vida, només ens queda cridar per espantar els mals: Shambhalaaaaaa!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.