Serveis

El senyor Luis de Guindos, ministre d'Economia, ens renya i ens diu que ens haurem d'acostumar a pagar pels serveis públics.

No en volia sentir una altra. Que jo sàpigui, els serveis públics ja els paguem amb els nostres impostos; i els catalans, per allò de la solidaritat interterritorial que sempre va en una sola direcció, molt més. Cosa ben diferent és que, com es farà a Catalunya, s'apliqui una taxa per racionalitzar l'ús dels serveis; és a dir, perquè deixin de ser una autèntica barra lliure. Ja sé que aquesta expressió és ofensiva, però resulta que els que es molesten quan la senten sempre són els que fan un bon ús dels serveis, mentre que els que n'abusen fan l'orni.

Quan el ministre De Guindos diu allò de pagar pels serveis farà bé de mirar cap a qualsevol lloc de l'Estat menys a Catalunya. Perquè això de desembutxacar per tot aquí ho tenim molt coll avall. Què són, sinó, els peatges?

Si en algun lloc està ben implantada la idea que els serveis són gratis del tot deu ser a Espanya. Ja veurem com ho entomaran, després de tants anys de viciament. A Catalunya suposo que ja no ens vindrà d'això. I, de fet, només s'ha de veure com els augments de taxes que planteja el nostre govern, i no per gust, han estat rebuts per la gent. Hi ha hagut protestes, sempre civilitzades, però també una certa resignació.

Per cert: serà interessant veure com justifiquen les mesures de Rajoy els que, des de Madrid estant, criticaven Catalunya quan es va començar a plantejar el repagament de serveis a Catalunya.

La rosa d'Alexandria: blanca de nit, roja de dia.