Inquietuds i festes de primavera

Hi ha mitjans de comunicació —els informatius de TV3, sense anar més lluny— que s'esforcen molt per mantenir encesa la flama de la indignació, però de moment es confirma que el soufflé no puja dues vegades. Malgrat els suggeriments i les admonicions que gentilment ofereixen catedràtics de sociologia i altres ciències ocultes, no es veu a venir cap proposta sensata, ni tan sols gaires d'insensates; d'on no n'hi ha, no en pot rajar. La idea de més èxit que han tret al carrer és que els polítics i les institucions no ens representen. Ha tingut èxit perquè permet a extremistes de totes les tendències confluir a centenars en una plaça i, sense entrar en discussions, proclamar-se automàticament poble, així com Napoleó es va proclamar emperador. La realitat, com era de preveure, és exactament la contrària: els càrrecs electes sí ens representen, i són els únics que ho fan. Una altra qüestió és si ho fan bé, i si els electors fan servir tots els recursos al seu abast per desautoritzar, i perseguir en justícia quan s'escau, els seus representants. Ben mirat, elegim, o ens abstenim d'elegir, regidors municipals, consellers comarcals, diputats de la Diputació provincial, diputats del Parlament autonòmic, membres del Congrés de Diputats i del Senat, i eurodiputats. En tota aquesta tropa ha delegat cada ciutadà la seva part alíquota de sobirania popular; no ens podem queixar de no tenir representants, sí de com defensen els nostres interessos. En canvi, tots els indignats, indignants i indignadissos que deambulen per la polis, intel·lectualment o físicament, no ens representen en absolut; amb prou feines a si mateixos. Erigir-se en suprem intèrpret dels interessos nacionals, fins fa quatre dies se'n deia colpisme; l'intent d'assalt al Parlament de Catalunya i les agressions a diputats no deixen gaire marge a la innocència en aquest aspecte. Però més perillosa que la idea que els polítics no ens representen, és la sensació que s'estén que no estan a l'altura de les circumstàncies, que no tenen mitjans per reconduir la situació en què estem immersos, i que aquesta fins i tot s'escapa a la seva comprensió. Tal deslegitimació interna, per la pròpia acció de govern erràtica, pot provocar un malestar que es tradueixi, com han començat a fer els grecs, en el vot a opcions que poden ser devastadores de la democràcia. Llavors lamentarem no haver estat més exigents amb els qui ens representen.