Decreixement

Les coincidències a vegades provoquen situacions estranyes que, quan decideixes positivar, acostumen a ser estimulants per mirar de raonar. La necessitat de reduir el dèficit que ha portat a anunciar noves retallades al govern, i una xerrada sobre la teoria del decreixement m'han sacsejat, i encara no sé quina opinió en tinc.

El debat polític local és tot un altre, i té a veure amb el pacte fiscal. Tan important com el canvi de model econòmic a nivell global, ho és per al nostre dia a dia trobar a curt termini un sistema just per als ciutadans d'aquesta nació, que pateixen una pressió fiscal que no reverteix de manera total i eficaç en la nostra qualitat de vida.

Però avui volia fer un exercici que no sé si serà encertat, però que trobo modestament interessant. I és pensar que hi pot haver teories aparentment contradictòries, o defensades per espectres ideològics molt diferents, que potser serien combinables i finalment tindrien èxit.

Ja hi ha veus autoritzades que parlen de la necessitat de combinar l'austeritat amb la incentivació d'una economia productiva, que permeti créixer de manera sostenible. I tot i que la teoria del decreixement precisament troba que “créixer” i “sostenible” són dos conceptes contradictoris, penso que hi ha aspectes del decreixement que farien aquest creixement realment sostenible. Perquè potser sí que hem de reinventar les formes de consum energètic, domèstic, industrial, per “menjar” només allò que realment necessitem. Si aconseguim decréixer en algunes coses, plantejar créixer en aquelles que enriqueixen la comunitat en el sentit més sostenible del terme farà que l'equilibri s'acosti més a l'harmonia amb allò que anomenem humanisme. I potser en aquesta manera de plantejar futuribles hi haurà l'èxit o el fracàs del nostre esdevenir: en el saber ser permeable, treure el millor dels àmbits que es pugui, i fer propostes globals que ens permetin avançar a tots. La quadratura del cercle, vaja.