L'endemà del dissabte

Últimament la crisi perenne del sector del llibre competeix amb tantes crisis en sectors de més, diguem-ne, envergadura, que els mitjans de comunicació no li solen prestar gaire atenció. Tot això va canviar la setmana passada, si més no a Anglaterra, quan James Daunt, el nou director de Waterstones –la cadena de llibreries més gran del país–, va signar un pacte amb una empresa que ell mateix feia un temps havia qualificat
de “dimoni despietat”: Amazon, la llibreria virtual més gran del planeta.

La notícia va generar un munt de titulars a la premsa anglesa i va arribar a marejar tant els de la revista especialitzada The Bookseller que durant els dos dies següents van dedicar cinc articles sencers al tema. Tot plegat perquè Daunt ha declarat que d'ara endavant, a les seves llibreries –n'hi ha 300– hi haurà un espai dedicat a la venda de Kindles (els lectors de llibres electrònics exclusius a Amazon) i de llibres que s'hi poden baixar (Waterstones, és clar, rebrà un percentatge de la venda d'ambdues coses). Però també, diu, s'hi instal·laran cafeteries –copiant així, sense saber-ho, una vella pràctica catalana– perquè els clients puguin fullejar els llibres físics còmodament entaulats i triar així el format que més els abelleixi. “Al cap i a la fi, –explica Daunt en un vídeo acabat de penjar a Youtube– havíem de solucionar la qüestió digital.”

Sé per experiència que per als llibreters catalans –i tenen les seves raons– Amazon continua sent un dimoni despietat. Ara bé, això no ha estat cap impediment perquè al Congrés de Llibreters en Llengua Catalana, que va tenir lloc a Tarragona el mes de febrer passat, s'hi hagin debatut tota mena de propostes innovadores –la incorporació dels llibres digitals inclosa– amb vista a la modernització del sector. No sé, però, si s'hi comentava que l'èxit tan actual com considerable del mateix Kindle al món angloamericà es deu en part als adolescents, que el troben cool, i que llegir, per tant, també s'ha tornat cool. Vés a saber: si els llibreters catalans pactessin amb el diable amazònic, potser podrien aconseguir que els adolescents nostrats no només descobreixin que és cool llegir digitalment, sinó que fins i tot ho és fer-ho en un cert idioma romànic la mateixa existència del qual tenen una tendència fàcilment comprovable a obviar quan parlen entre ells.