Iniciativa igualitària
Em confesso cristià i estic plenament d'acord que l'Església pagui els IBI corresponents a les seves propietats; de la mateixa manera que ho haurien de fer la resta de confessions religioses i altres entitats polítiques, socials i sindicals, que hi ha de tot a la vinya del Senyor. I potser fins i tot estic d'acord que s'hauria d'adequar el concordat amb el Vaticà segons les actuals circumstàncies de l'Estat, encara que penso que amb un govern popular amb majoria absoluta els canvis concordatoris no portarien gaires novetats i encara espatllaríem alguna cosa. La filosofia constantiniana arrelà amb força i això no és fàcil d'esborrar.
En una ben orquestrada campanya a favor que l'Església catòlica pagui l'IBI –no totes les religions, sinó específicament la catòlica–, Iniciativa per Catalunya presenta mocions en alguns ajuntaments en què exigeix que es pronunciïn en aquest sentit; ho ha fet fins i tot en el plenari de l'Ajuntament de Barcelona. Magnífic!; la vocació laica dels ecosocialistes és coherent, tot i el punt de pebre anticlerical que posen en moltes de les seves actuacions (si Alfons Comín, Nepo Garcia-Nieto i altres aixequessin el cap...). Coherent?, fins on? Ara s'ha sabut que, en la inauguració de la nova seu general de la formació política, ICV demanà estar exempta de l'IBI al·legant que es tracta d'una organització de servei públic sense ànim de lucre. Com que la seva petició no fou atesa, la reiteraren i fins han presentat un recurs d'alçada contra el pagament, un recurs pendent de resposta per part dels serveis jurídics de l'Ajuntament barceloní.
Fins al moment no consta que Iniciativa hagi retirat el recurs, però els seus dirigents insisteixen que ells han pagat i ara demanen que els tornin els diners i no pas com l'Església, que encara no ha pagat res, cosa que també mereixeria un munt de matisacions, un exercici que ningú té ganes de fer.
Ara que es demana que l'Església pagui –altra vegada s'obliden altres grups, religiosos o no–, dijous passat Joan Herrera declarà que retirarien la petició d'exempció i insistirien que l'Església catòlica pagui. En una societat de cultura cristiana, Herrera sap que l'acte de contrició perdona el pecat i deixa l'ànima immaculada, o almenys així ho diuen els cristians.
