opinió
Un quilòmetre de via
La xarxa ferroviària envelleix i no es fa res per renovar-la com caldria
La notícia és punyent. La xarxa ferroviària envelleix i s'ha fet ben poc per renovar-la: sols un quilòmetre en vint anys. Catalunya té mala peça al teler! A Madrid ens volen per treballar, no pas per pensar, i ara! La situació és semblant als feus de l'edat mitjana.
Viatjar en tren té moments importants per a les persones. Dels sis als deu anys, en què s'extingeix la infantesa i s'inicia la vida preadulta, el primer viatge en tren —a Barcelona, normalment— és recordat per sempre. Les màquines a vapor impressionaven la jove clientela. Les actuals, amb motors dièsel o elèctrics, ho fan menys. Guaitar per
la finestreta i veure desfilar la naturalesa, la vida; és per recordar.
L'altra etapa, més puntual, és la dels que cursen estudis superiors i professionals a Barcelona. La colla, les nits dels divendres i dissabtes, l'ambient i la resta pròpia de l'edat, fan que circulin curts de dormir. Al tren, camí de Barcelona, una hora de dormir, amb el monòton so de les rodes i el despertador de les vies i agulles de l'estació de França o de Sants, no té preu.
L'altre moment, d'edat i data indefinides, és la dels sortosos que viatgen a càrrec de l'empresa o bé de la institució política, en viatge de treball empresarial o polític per Europa amb tren. Acabar la jornada a París o a Brussel·les i amb l'estricte equipatge, agafar els expressos nocturns, fer-hi un sopar de sibarita, dormir en la còmoda cabina i ser despertat amb temps per a l'afaitada i el tallat amb un croissant, en entrar a Madrid, Milà, Berlín o Londres, ben lluny de les presses i tensions dels aeroports, és perfecte.
On hem de cercar els culpables: fora o a casa? Si per part dels uns hi ha ànim de rebaixa, per part dels altres hi ha d'haver esperit de lluita. És un fet que bona part dels nostres polítics no té agressivitat. Detallo els presidents i consellers del ram d'obres.
President: Jordi Pujol, del 1980 al 2003. Consellers: Josep M. Cullell, Pere Macias, Joaquim Molins, Jaume Roma, Felip Puig, Francesc X. Bigatà, i Artur Mas.
President: Pasqual Maragall, del 2003 al 2006. Conseller: Joaquim Nadal.
President: José Montilla, del 2006 al 2010. Conseller: Joaquim Nadal.
President: Artur Mas, del 2010 fins ara. Conseller: Lluís Recoder.
Costa responsabilitzar la gent de la llista. Ells diuen que han fet tot el que podien. No se sap, però, si han fet tot el que havien. Aquest joc no s'ha portat prou bé. Els han torejat i posat banderilles a les anques. D'altra banda, l'allau de patriotisme que s'ha passejat per les ciutats sols ens impressiona a nosaltres. A Madrid els posa en guàrdia. Mentre veiem volar molt alta la independència, comprovem per enèsima vegada que l'autonomia sense la clau de la caixa és una vertadera animalada. Una mena de suïcidi lent. L'orgull ens fa pensar que als catalans ens respectaran pel fet de ser-ne: una bajanada! N'hi ha més!
