La Columna
Només una mica
En l'amor interessa la passió i la satisfacció dels resultats
“Mai no estàs sola: sempre hi ha ombres que s'interposen entre tu i jo”: aquest vistós quartet que podria formar part de la poètica existencialista (en la línia de Jean Paul Sartre o Simone de Beauvoir) pertany a la cançó Nunca estás sola, del grup de rock Rodeo Rose, liderat per l'infatigable bestia parda Roc Calvet. Tenim tendència a no fixar-nos com cal en les lletres o bé a fer-ne una lectura única (limitada). Roc Calvet (creador de simfonies jazzístiques sense parió) no descriu només una escena teenager on un noi no pot accedir al seu objectiu femení perquè ella sempre està envoltada d'amigues que la distreuen. El músic poeta investiga les capes d'ombres que enlloten les relacions humanes (i de parella). Aquestes ombres que s'interposen entre el tu i el jo són les màscares, les personalitats i els estats d'ànim entre dos que s'estimen i que, malauradament, no sempre passen per la mateixa etapa en temps simultanis. L'ideal seria sumar solituds. Connectar sense brúixoles. Rodolar pel pedregar de les passions. Esgotar la prudència i saltar al buit. Sense xarxa ni vestits vermells que sonin a dimonis de color violeta. En l'amor, eliminar les interposicions, les noses, els entrebancs i els frens fa el mateix efecte que encendre una bombeta després de moltes hores acostumant els ulls a la fosca: enlluerna. I enlluernar és admirar un món nou, i fusionar-s'hi, i fer-se u. L'amor és com qualsevol art instintiu: el que interessa no és l'objectiu, sinó la passió que s'esmerça durant el procés i la satisfacció dels resultats. “Aquesta nit sortirà el sol”, diu en Roc. De l'existencialisme fa el salt entusiasta cap al realisme màgic, optimista i vital, enèrgic. El sol no surt ni es pon: som nosaltres que rodem. Crear imatges delicioses, quan l'erotisme està fet d'idees i de mots, quan una melodia t'esvera les hormones, quan dos amants brinden en la distància del 2.0, quan la sensació que resta latent és massa bona, llavors --i només llavors-- les ombres es dissipen, la humanitat somriu i els auriculars del món sonen a tot volum.
