Una vella història

Comença l'Eurocopa de futbol amb uns quants detalls que val la pena escriure. Per exemple, la selecció italiana, abans d'anar-se'n a la concentració, reunida enmig del camp, va rebre la benedicció espiritual d'un capellà catòlic. Realment, hi ha coses que no canviaran mai. El fet és que els italians s'encomanen a Déu (creients, ateus, agnòstics i indiferents) i, al mateix temps, com els alemanys, visiten Auschwitz. El gest és encomiable, perquè les noves generacions, que idolatren els futbolistes, almenys tindran una lleugera notícia de quines coses s'hi feien, en els camps d'extermini, i de quin és el motiu d'una visita no gens turística. Els alemanys, però, han rebut força crítiques perquè a penes hi van anar tres o quatre jugadors i perquè la visita va ser una mica descafeïnada, sense emotivitat. És evident que cap d'ells no té relació amb l'Holocaust, però és ben curiós que algú hagi sentit la necessitat de portar-hi els esportistes. I encara més que les dues seleccions que hi han anat hagin estat la d'Alemanya i la d'Itàlia. Per aquesta regla de tres, no estaria malament que els espanyols també hi fessin cap, per homenatjar (Del Bosque ho viuria com un assumpte íntim: el seu pare, republicà, va estar tres anys a les presons franquistes) les víctimes de la barbàrie. La història d'aquest continent no s'amaga així com així. Roman a la nostra memòria, fins i tot envoltada de la cridòria que exhala un camp de futbol.

Són coses que passen en aquest món, com ara que es planteja el campionat com una mena de reivindicació de la sobirania nacional enfront de la idea d'una Europa dominada per la potència alemanya. La crisi es pot carregar la idea d'una Unió estable, federal i potent, o pot justament reafirmar aquest concepte tan vague a hores d'ara. Els estats (uns més que altres) observen com la seva identitat es dilueix gràcies uns ajuts europeus (alemanys, no?) que vénen acompanyats de mesures de control i, doncs, de pèrdua d'autonomia. El sentit patriòtic, la necessitat de demostrar que, almenys sobre la gespa, Alemanya no és el líder, presideix aquesta Eurocopa. Ensenyarem qui som i el que som capaços de fer, diuen els espanyols. Sí, sí. Una vella, coneguda i renovada història.